El jutge Eloy Velasco tan sols va signar citacions per anar a declarar a la seu de l’Audiència Nacional el dijous i el divendres vinent. Els mossos d’esquadra només van rebre l’ordre de notificar les citacions als domicilis de les persones identificades.
Manifestació baixant les Rambles ROBERT BONET
Fonts jurídiques consultades per aquest mitjà han pogut confirmar que el jutge de l’Audiència Nacional mai va ordenar cap detenció entre les 22 persones identificades pels mossos arran de la investigació de la protesta a les portes del parc de la Ciutadella el passat 15 de juny. Així consta a l’expedient del cas. L’Audiència Nacional espanyola s’ha limitat a imputar 22 persones del moviment 15-M de Catalunya que haurien comès presumptivament un delicte contra les institucions de l’Estat, contemplat a l’article 498 del Codi Penal espanyol amb penes d’entre 3 i 5 anys de presó. Tot i això, els Mossos van detenir ahir al matí 3 persones quan sortien del seu domicili o del lloc de treball. Una quarta persona de Sant Andreu de Palomar va ser detinguda ahir a la tarda a la rambla del Raval de Barcelona, quan anava a treballar. La cinquena detenció ha arribat aquest matí. Una noia ha estat traslladada fins a comissaria per tal de fer-li fitxa policial i fotos, després presumiblement quedarà en llibertat i serà citada per anar a declarar a Madrid. Dues altres detencions s’han produït abans del migdia, fent créixer la xifra global fins a 7. Fonts del Departament d’Interior asseguren haver pactat les detencions però sense un posterior trasllat a Madrid, ja que el conseller d’Interior no volia que la Guàrdia Civil fes els trasllats fins a la capital de l’Estat. L’accés a l’expedient confirma que les ordres de detenció i aquest suposat pacte són una informació falsejada pel Departament d’Interior. Segons fonts del departament de Felip Puig, la resta de persones seran detingudes entre avui i demà per tal de ser fitxades i fotografiades i donar-los la citació. Els 3 detinguts d’ahir al matí, que havien estat traslladats a la comissaria de Mossos d’Esquadra del carrer d’Ulldecona, a la Zona Franca, van ser posats en llibertat ahir al migdia després que la policia els hagués près declaració i els hagués fet entrega de la citació. El quart va ser alliberat passades les 22h.
1.800 persones a la manifestació de Barcelona
A partir de les 19h centenars de persones es van aplegar a la plaça de Catalunya de Barcelona i van marxar en manifestació per les Rambles darrera d’una pancarta on hi deia: “Si ens toquen a una ens toquen a totes”. A la façana del luxós teatre del Liceu hi van fer pintades. Al carrer Ferran ja sumaven 1.800 manifestants, que finalment van convocar una assemblea davant del Palau de la Generalitat, que a aquella hora ja estava custodiat per mossos i una barrera de tanques. En aquesta assemblea s’ha decidit convocar una nova manifestació el dijous 6 d’octubre a les 19h a la plaça de Catalunya coincidint amb el dia en que les persones imputades declararan a l’Audiència Nacional. A Madrid també hi haurà una protesta organitzada pel moviment 15-M de la ciutat. Dilluns a la tarda també es va fer una concentració solidària a Girona on hi van participar una cinquantena de persones.
La postura dels advocats
Jaume Asens, un dels advocats designats pel cas ha manifestat que les detencions són un “escarni públic, innecessàries i irregulars”, ja que per entregar una citació no cal detenir a ningú. Fonts de l’Audiència Nacional han explicat que els primers detinguts, que ja han començat a quedar en llibertat, hauran de declarar davant del jutge Eloy Velasco el dijous 6 d’octubre i el divendres 7 al matí. Els fets es remunten al 15 de juny, quan milers de persones van dur a terme un bloqueig simbòlic al Parlament de Catalunya amb l’objectiu d’evitar l’aprovació de les retallades pressupostàries. L’acció va ser, segons fonts del 15M, “massiva, determinada i no-violenta”. El moviment dels indignats i indignades de Barcelona ja va redactar fa uns dies un comunicat per denunciar possibles detencions.
Els Mossos i la Fiscalia Superior de Catalunya han investigat els fets
Els fets del Parlament han estat investigats conjuntament pels Mossos d’Esquadra i la Fiscalia Superior de Catalunya. El conseller Felip Puig va desvetllar-ho el 23 de juny en la seva compareixença a la comissió d’Interior del Parlament, on va titllar les activistes de “tropa d’infanteria”. Les divisions encarregades de la investigació han estat la Divisió Central d’Informació (DCI) i la Comissaria General d’Investigació Criminal (CGIC), comandades per Adolf Broch i Josep Lluís Trapero, respectivament. La investigació ha estat coordinada pel comissari Joan Miquel Capell i la Fiscalia en Cap del Tribunal Superior de Justíca de Catalunya. A la compareixença, Puig va assegurar que havia ordenat identificacions de quatre grups de persones: organitzadores i convocants, resistents que van bloquejar els accessos al Parc de la Ciutadella, activistes que van agredir diputats i diputades i d’altres que es van resistir a l’acció policial.
Eloy Velasco admet a tràmit una denúncia de Manos Limpias
La investigació dels fets del Parlament va començar el 16 de juny, l’endemà del bloqueig simbòlic indignat, amb la interposició d’una denúncia davant la sala del penal de l’Audiència Nacional per part del sindicat de funcionariat ultradretà Manos Limpias. A l’exposició de fets afirmaven que “2.000 persones autoanomenades indignades van colpejar, escopir i llençar pintura als parlamentaris catalans” i que “els Mossos d’Esquadra van ser rebuts amb pedres i cops d’ampolla”, uns fets que consideren que “han causat un estat d’alarma social i han posat en greu risc el sistema democràtic i constitucional”. El sindicat va demanar la imputació de les persones “autores, còmplices, encobridores i inspiradores” dels fets per presumptes delictes de coaccions i amenaces, contra les institucions de l’Estat i de sedició. El magistrat Eloy Velasco va admetre a tràmit la denúncia a principis de juliol passat.
La fiscal demana a Velasco que es mostri competent
La fiscal de l’Audiència Nacional, Maria Teresa Sandoval Altelarrea, va demanar el 5 de setembre al jutge Eloy Velasco que acceptés la competència “per a la investigació dels fets delictius ocorreguts el 15 de juny de 2011 davant el Parlament català”, competència que creia “evident” ja que els fets constituirien “delictes contra els alts organismes de la Nació”. La fiscal assenyalava també que les causes obertes a les set persones detingudes el 15-J, que presumptament haurien comès delictes “d’atemptat, resistència i desobediència a l’autoritat”, havien de seguir el seu curs al Jutjat d’Instrucció 25 de Barcelona.
0 comentaris