El Reglament dels CIES, una regulació per a que pràcticament res canviï (Via La Directa)

El passat divendres 14 de març, el Consell de Ministres va aprovar el Reglament de funcionament i règim intern dels Centres d’Internament d’Estrangers. Gairebé 29 anys després que s’aprovés la llei d’estrangeria de 1985, en la que es va introduïr la mesura cautelar d’internament de les persones que no tinguessin la seva situació regularitzada en el marc del procés d’expulsió, el govern ha aprovat un reglament que regula el règim intern dels CIES. 29 anys en els que han existit espais de reclusió absents de cap regularització, simbolitzant un marc legal d’opacitat, arbitrarietat i impunitat sota el que han estat privades de llibertat milers de persones.

Aquest Reglament arriba 4 anys després que la Llei d’Estrangeria de 2009 obligués a l’executiu a la seva implementació, i dos anys després de la promesa d’aprovació del mateix, després de la polèmica i les mobilitzacions socials que van envoltar la mort de Samba Martine a Madrid i Idrissa Diallo a Barcelona, en aquell tràgic final de 2011 i inici de 2012 que moltes, desgraciadament, mai oblidarem. Després d’anys de lluita pel tancament dels CIES i un fallit intent de maquillatge per part del govern, que va arribar a preveure canviar-los el nom, apareix ara un Reglament que des de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIES hem anomenat el Reglament de la Vergonya.

És un Reglament que regularitza la arbitrarietat i inseguretat jurídica existent als CIES abans de la seva aprovació. Un dels principals factors de la vulneració de drets era que no hi havia normes clares respecte els horaris, visites de familiars, règim sancionador, etc. Això feia que el director i el seu equip directiu acumulessin un poder excessiu i arbitrari. Doncs bé, el Reglament, en molts d’aquests aspectes en els que incideix de manera superficial, com pel que fa a les visites, atorga de nou al Director del CIE la potestat de regular-los. Tot igual que abans, arbitrarietat del director “de torn”. Un exemple, respecte al mencionat règim de visites:

Art.42.
1. Les visites a familiars i d’altres persones es desenvoluparan sense més limitacions que les derivades de la custòdia de les persones internades, de la seva seguretat i salut, de la capacitat de les instal·lacions i del règim i govern del centre.
2. La direcció garantirà que interns i visitants tinguin coneixement de forma prèvia de l’horari de visita, havent de figurar en lloc visible a l’exterior del centre.

És a dir, qui decidirà quins dies es pot visitar, quantes hores i en quines condicions, seran els directors. Alhora, aquests, també decidiran, havent examinat prèviament la sol·licitud de les entitats socials, si s’autoritza a les persones de les mateixes a acudir a visitar el CIE, sense aclarir en base a quins criteris es pot denegar l’accés, i sense clarificar si l’autorització serà general o per a cadascuna de les visites que es realitzin. Tampoc es clarifiquen quins seran els horaris ni les activitats que s’hauran de dur a terme als CIES. Respecte a les comunicacions, no es garantiran els “vis a vis” familiars o íntims, així com tampoc s’aclareix si als locutoris hi ha d’haver mampares de vidre de separació o no. I pel que fa referència a l’assistència sanitària als CIES, no es garanteix durant les 24 hores del dia.

Una altra qüestió preocupant és que, tal i com es preveia, s’obre la porta a la paulatina externalització a empreses o entitats de la gestió del centre, més enllà de les tasques de seguretat que corresponen a la Policia Nacional. Cal destacar també que el Reglament no garanteix el compliment dels drets que els diferents jutges de control dels CIES van establir fruit de les queixes de les organitzacions socials i de la lluita social, com l’obligació d’avisar amb un mínim d’antel·lació a la persona que serà deportada, o l’obligació de retirar les mampares dels locutoris imposada recentment pels jutges de control de Barcelona.
En resum, és un Reglament que consolida l’opacitat i l’arbitrarietat. Que es centra en l’organització interna del CIE i en el règim intern, enlloc de garantir de manera efectiva els drets de les persones privades de llibertat. Regular per a que pràcticament tot continuï igual, en el marc d’una operació de maquillatge dels CIES que l’actual govern va iniciar fa ja dos anys.

Però ho tenim clar. No només ens sembla un Reglament insuficient, plé d’inconcrecions i poc garantista. Volem el tancament dels CIES. Cada cop són més els sectors de la societat que exigeixen la fi de les batudes policials sota criteris de perfil racial, les dobles condemnes penals a les persones migrants i la privació de llibertat per a persones no regularitzades. El nostre horitzó de tancament roman ferm. Alhora, lluitarem qüotidianament per defensar els drets de les persones que passin pels CIES, i els donarem suport en els seus processos personals i les decisions d’exercir la desobediència civil davant del tancament i les deportacions.