Aquesta iniciativa neix de les persones supervivents als efectes adversos dels còctels de medicaments (especialment els psicofàrmacs). Som conscients que aquesta situació és difícil i sovint sobrevius amb dificultat recorrent a les teves eines i al teu entorn, som conscients també que massa sovint sucumbeixes, per manca d’informació o de suport.
Volem posar èmfasi en com es comunica per part dels facultatius alhora de receptar psicofàrmacs, sobre com s’expliquen les contraindicacions (efectes adversos que no secundaris) com la ideació suïcida pot ser induïda pel propi fàrmac. Informació que sí o si s’ha de compartir amb la persona atesa. La saturació dels serveis públics i, per tant, sanitaris, psiquiàtrics i psicològics, origina que el pacient amb una ideació suïcida pot tenir visites molt espaïdes, per saturació dels professionals.
El sistema sanitari està controlat per farmacopees i indústria. Un gran nombre de psiquiatres, saben que no és el mateix receptar 7 psicofàrmacs (que sens dubte generaran símptomes adversos i possiblement mortals) que receptar els principis un a un i realitzar un adequat seguiment. La indústria i els seus beneficis, que són els nostres morts, fa que sigui impossible detectar quin principi dels receptats és el que genera el símptoma advers a l’usuari, convertint-nos en una estadística.
“La búsqueda de una solución inmediata, fácil, casi mágica y probablemente la necesidad de justificar nuestro rol como médicos nos conduce a una prescripción farmacológica sistemática, desdeñando otras alternativas más saludables, comparativamente igual de eficaces y con menos efectos adversos.” ref “Hacia una psiquiatría crítica”
Som conscients també que les llistes d’espera maten.
Per tot això estem recollint informació perquè els afectats puguin contemplar a altres afectades i poder fer passos organitzades, assembleàriament i des de l’acció directa.
“Autoritats i servilisme van sempre de la mà“
Kropotkin
L’ideal anarquista repensa el servilisme com una manera de perpetuar l’espiral de poder dels uns sobre els altres.
Nosaltres des d’un pensament de reciprocitat i en assemblea, aportem punts de realitat generant una comprensió àmplia i més precisa sobre la possible situació. Disposant així d’eines o generant-ne de noves d’acord amb la nostra diversitat de consciència.
“La tranquilidad del médico es la muerte del paciente.”
F. Basaglia
