Posicionament de la CNT-AIT sobre el Pla Bolonya. Llegeix tota la notícia.

Els
objectius de la implantació de l’Espai Europeu de l’Educació Superior
xoquen de forma frontal amb les funcions que tradicionalment ha
complert la universitat. Aquests objectius suposen la submissió de la
universitat a les necessitats productives del capital internacional i
dels grans grups de poder de la Unió Europea. “L’Europa del
coneixement” que es vol arribar a partir del 2010 preconitza que
l’objectiu fonamental d’aquest procés és “fer d’Europa l’economia més
competitiva i dinàmica del món basada en el coneixement”, no una Europa
millor formada, ni una Europa més culta, ni de bon tros una Europa més
reflexiva, crítica i solidària.

Posicionament de la CNT-AIT sobre el Pla Bolonya

Les empreses aconsegueixen mà d’obra qualificada a baix preu

La
major part dels principis que inspiren la declaració de Bolonya estan
enfocats a fer de la universitat un instrument al servei de la creació
de mà d’obra qualificada per a un sistema productiu basat en la
globalització de l’economia. D’aquí ve que el futur paper de la
universitat es fonamenti en les premisses dels principis de
competitivitat, “estreta col·laboració amb les empreses” i primacia
dels interessos econòmics sobre els formatius, científics o culturals.
S’obliga per tant a les universitats al disseny de programes amb
estructures circumscrites a molt poques branques, amb un nombre reduït
de títols en els quals els estudis sobre humanitats o tendències més
culturals queden relegats a una destinació marginal. La universitat es
reduïx a ser un mer centre de formació per a les empreses, promovent
gairebé exclusivament aquells continguts directament relacionats amb
les seves necessitats productives. Carreres com filosofia, diverses
filologies o història es veuran condemnades a l’ostracisme o a la seva
completa desaparició.

Però potser seran,
dintre del nou disseny de la funció de la universitat, les pràctiques
en empreses les de major impacte social. Es perfila l’obligatorietat
d’aquestes pràctiques per a l’obtenció d’un títol universitari, les
condicions del qual són encara desconegudes. No obstant això, és ja
perfectament
coneguda la figura de la beca que s’utilitza en algunes
empreses per a cobrir llocs de treball; figura que no està subjecta a
regulació laboral i que no produeix les cotitzacions a Seguretat
Social, atur ni formació professional d’un contracte. Això no només
significarà la precarietat laboral dels/les
estudiants, sinó també
la precarització en tot el mercat d’aquests llocs de treball que
cobriran , així com un possible augment de l’atur en els mateixos. Si
m’ho fa /un una becari/a, per què faré un contracte?

La universitat es torna cara i elitista

Les
normes d’accés, permanència i graduació seran més restrictives,
contemplant-se nous models de selectivitat, en els quals les
universitats i centres educatius podran aplicar més filtres d’accés
mitjançant proves monogràfiques de coneixements i aptitud.

Els
cicles educatius es fonamenten en presumptes interessos professionals i
demandes de l’economia, el seu perfil serà de tipus generalista amb una
obligada especialització a partir d’un màster posterior que tendirà a
arribar a un preu de mercat, introduint així un segon condicionament
econòmic en l’accés a l’educació superior.
S’imposa el seguiment
d’un model únic de referència, les bases del qual es centren en
l’adopció de “sistemes de titulacions comparables amb vista al
reconeixement acadèmic i professional a la Unió Europea”. Amb aquesta
justificació es pretén configurar un sistema educatiu fonamentat en
bases
elitistes, en les quals la capacitat econòmica determinarà en
molt les possibilitats d’accés de la ciutadania a l’educació superior,
limitant així el total de persones que puguin obtenir un títol
universitari i condicionant fins i tot el seu futur laboral. La “forma
d’estudiar”, estarà basada en un model en el qual l’alumne/a precisarà
dedicar gairebé tot el dia a la seva formació, impossibilitant en la
pràctica el desenvolupament d’altres activitats econòmiques, familiars
o personals al mateix temps, discriminant als grups de més baix nivell
de renda. L’alternativa proposada és la d’un sistema de beques-préstec,
que obligués a l’estudiant a la seva devolució en els primers deu anys
posteriors a la seva inserció en el mercat de treball, marcant així una
nova forma de dependència econòmica i personal.

Aquesta
nova "forma d’estudiar" promou també que l’alumnat serà el responsable
de la seva formació, relegant al docent a ser un mer tutor. En altres
paraules, l’alumnat pagarà per un servei que la universitat ja no li
donarà.

Les condicions de treball a la universitat, compromeses

Existeix
un total obscurantisme sobre les repercussions laborals i professionals
que afectaran a la comunitat universitària. Els possibles impactes en
els convenis i acords laborals en vigor, així com les repercussions en
el sistema de selecció de professors i altre personal de la
universitat, estan sent obviats amb una evident intencionalitat de no
crear alarma. La nova "forma d’estudiar", en la qual se suposa a
l’alumnat com principal responsable de la seva formació, posa entre
l’espasa i la paret al personal docent, el qual ja no serà una eina
imprescindible en la formació. És de sospitar llavors que es reduirà
l’oferta de places docents, es practicaran jubilacions anticipades i no
es renovaran els contractes més precaris.

Es
proposa un sistema d’avaluació de qualitat de l’ensenyament
universitari, però no s’especifiquen ni els criteris que es seguiran en
aquesta avaluació ni els organismes que seran competents per a
realitzar-la. Seguint les idees de competitivitat i relacions amb les
empreses que revesteixen tot el procés, molt probablement els criteris
d’avaluació de qualitat seguiran les directrius empresarials, el que
suposa una disminució en la qualitat de l’educació abans que un
augment; el personal docent es veurà obligat a aparcar la formació de
l’esperit crític necessari per a l’avenç del coneixement humà, i a
parar esment als requisits dels departaments de recursos humans per a
adaptar els seus continguts als mateixos i aconseguir un alt nombre
d’alumnat col·locat a les empreses. Això només significa una cosa:
l’eliminació de la funció més important de la universitat, la creació i
difusió de coneixement.

Tampoc es té notícia
a data d’avui de les connotacions econòmiques generals que tindrà la
seva aplicació, ni de bon tros els pressupostos previstos a aquest
efecte, encara que tot duu a pensar que la filosofia del “cost zero” o
“cost barat” sigui la que prevalgui, sense comptar amb les notòries
dificultats econòmiques que comporta la seva engegada per als països i
territoris europeus menys desenvolupats.
Les universitats quedaran
obligades a realitzar una part significativa de la investigació que
demanden els processos productius, en règim de competència a ultrança,
amb unes perspectives molt allunyades dels principis de cooperació i
solidaritat, amb la qual cosa s’obriran noves diferències socials entre
les persones, centres educatius i territoris en els quals estiguin
situats, generant diferents jocs de desequilibri social i espaial. Així
mateix, la investigació es veurà encara més precaritzada del que està
en l’actualitat. Les empreses decidiran què es finança i què no en la
investigació, relegant a un segon pla la investigació bàsica i apostant
únicament per la investigació aplicada. Això suposa vendre el nostre
futur, perquè sense investigació bàsica, els coneixements necessaris
per a avançar en tecnologia i aplicacions seran insuficients, podent
arribar a ser inexistents.

La situació
descrita afectarà en breu termini a una comunitat estimada entorn dels
45 milions de ciutadans, incloent a estudiants, professors i personal
d’administració i serveis, sense comptar amb els efectes indirectes que
suposarà per als nivells educatius de l’ensenyament mig, que sens dubte
haurien de modificar part de les seves estructures per a atendre als
dictats de Bolonya.

L’alternativa: les nostres propostes

Com
anarcosindicalistas, aspirem a un model social molt diferent al que ara
existeix, en el qual les universitats siguin autogestionades. No
obstant això, davant del retrocés del que ara tenim, proposem i exigim:

1.
Rebuig a una universitat en mans del capital, les corporacions
tecnològiques i mediàtiques. Universitat de qualitat i amb recursos
suficients, vinculada a les necessitats educatives de la societat i no
als interessos empresarials.

2. Principis de cooperació i solidaritat dintre de la comunitat universitària enfront dels proposats de competitivitat excloent.

3.
Nova estructuració dels cicles educatius previstos. Rebuig al primer
cicle merament generalista, que obliga a cursar l’especialització en un
màster a preu de mercat: cicle general i cicle d’especialització en el
propi grau, amb màster optatiu.

4. Rebuig de les “beques-préstec” i reforç de les beques a fons perdut mentre que la universitat no sigui enterament gratuïta.

5.
Pràctiques optatives en empreses, amb tutoria social-sindical
(sindicats presents en el sector, no només els representats en els
comitès d’empresa o juntes de personal) i remuneració de les mateixes
mitjançant contracte.

6. Investigació en la
universitat independent de les directrius de les corporacions
empresarials. Rebuig dels resultats de la investigació per a usos
militars.

7. Transformació de la figura del
becari com una figura laboral amb posterior integració professional en
els centres d’investigació.

8. Sistema transparent de promoció en la carrera professional docent.

9.
Rebuig rotund a qualsevol intent de retallada de plantilles i
funcionarización de tot el personal d’administració i serveis amb
contracte temporal i/o precari.

10. Rebuig de les
revisions a la baixa de les categories i grups professionals recollides
en convenis col·lectius i legislació referida a la funció pública,
segons les futures noves titulacions. Reducció de categories i grups,
amb valoració a l’alça en el nivell més alt de cadascun.

11. Fre a la externalización i privatització de serveis, amb reversió de les ja realitzades.

12.
Sistema transparent i objectiu per a facilitar la compatibilitat dels
sistemes de titulacions en la Unió Europea, evitant la discriminació
per procedències.

13. Desaparició de les agències
avaluadores. Autonomia de les universitats en l’adopció de sistemes
participatius i cooperatius d’autoavaluació, amb caràcter qualitatiu i
continu.

NO AL PLA BOLONYA! PER UNA UNIVERSITAT DE QUALITAT I LLIURE D’EMPRESES!