El judici contra els tres vaguistes del Clot acusats de bolcar contenidors a un piquet de la vaga del 29-M ha quedat vist per sentència amb una petició de penes superior als 7 anys i mig de presó en el cas de la màxima, demanada per l’Ajuntament de Barcelona.
Tot i que la fiscalia i la Generalitat demanen penes inferiors pels vaguistes, totes tres institucions públiques els acusen dels mateixos delictes: desordres públics, un delicte contra la seguretat viària i danys al mobiliari urbà. En la vista, dos dels acusats, Javi i Sergi, han negat haver bolcat cap contenidor i han explicat a la sala que van participar d’un piquet informatiu juntament amb altres veïns del barri per convèncer els comerciants de la necessitat de secundar la vaga. Tots dos han coincidit en explicar que sí que es van moure alguns contenidors, però que ells no hi van tenir res a veure i tampoc van veure que se’ls causés cap dany. Cal destacar que Javi només ha contestat a les preguntes de la defensa i ha etzibat a les acusacions que no els contestaria “perquè volen empresonar vaguistes, mentre fan tractes de favor als banquers”. Per la seva banda, Òscar no ha contestat les preguntes de cap de les parts perquè, segons ha explicat el seu advocat en les conclusions definitives, “vol fer reflexionar les acusacions i la societat en general de l’excepcionalitat existent contra les persones que somiem amb un món millor”. Les negatives dels fets han estat corroborades per fins a tres testimonis aportats per la defensa, que han assegurat que eren a prop dels acusats en el piquet i que no els van veure en cap cas moure un contenidor.
Una agent d’informació: l’única que ho va veure
El piquet informatiu va recórrer els carrers Clot, Rogent i Independència i es va dispersar davant la presència dels antiavalots a la Plaça de les Glòries. Allà, una unitat comandada pel sotsinspector Jordi Arasa va retenir sis manifestants quan anaven caminant i en va detenir, després d’una hora de tenir-los de cara a la paret, tres d’ells. Segons ha explicat Arasa al judici, els va detenir després que una agent de la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic li expliqués telefònicament que havia reconegut des de la distància a tres dels retinguts perquè els havia vist poc abans bolcant contenidors a la cruïlla dels carrers Independència i Aragó.
L’agent de la Unitat d’Informació dels Mossos, que ha comparegut darrera una mampara, és l’única testimoni -dels sis que s’han presentat a la causa- que diu que ho va veure. Per això, les defenses li han preguntat vehementment com havia identificat els presumptes autors dels fets en el moment, com ho havia fet posteriorment a l’hora d’assenyalar-los a Jordi Arasa i avui, en ocasió del judici, més d’un any després dels fets. El 29 de març, ha assegurat, els va veure movent un contenidor -no ha sabut dir de quin tipus- des d’una distància de 20 metres. Pel mig, ha reconegut, altra gent bolcava més contenidors. Ella els “veia”, però diu que va “focalitzar” amb altres que estaven més lluny (uns set o vuit, ha dit) i en va retenir la descripció física: “Pantalons texans, roba fosca, un amb ulleres, un amb bandolera”. Conceptes poc precisos, a parer de la defensa que, malgrat tot, li van servir per assenyalar-los com a autors dels fets quan els va veure de cara a la paret de l’IES Salvador Espriu, 20 minuts després, ja retinguts per Arasa. Allà, es va aproximar al conductor de la furgoneta d’antiavalots i li va passar un número de telèfon perquè el sotsinspector es posés en contacte amb ella. Per telèfon, i ja des d’un altre indret, els va definir per la vestimenta i Arasa va procedir a alliberar-ne tres i detenir els “marcats” per l’agent d’informació.
Uns fets “inaudits” i “històrics” en qualsevol procediment judicial, segons advocats de la defensa, que han argüit que l’agent -recordem-ho, l’única testimoni dels fets- no s’ha ratificat posteriorment en cap reconeixement fotogràfic ni presencial. Només avui, quan la jutgessa l’hi ha demanat, l’agent ha apropat les ulleres a la mampara i, ajudant-se de les mans per tapar la llum, ha afirmat estar “completament segura” que les persones que seien a la banqueta dels acusats eren les mateixes que ella va veure arrossegar contenidors.
En les conclusions definitives, Benet Salellas ha vindicat el seu defensat Javi, recorrent a la màxima del dret romà testis unus, testis nullus. La màxima, que defensa que un únic testimoni no pot ser suficient per incriminar ningú, no és vigent en l’actual codi penal. Tanmateix, Salellas ha recordat que se segueix contemplant de facto excepte en casos com els de violència de gènere o tortures, en què pot donar-se que hi hagi un únic testimoni d’un fet punible i ha remarcat que aquest no és el cas.
Ara bé, aquest ha estat només el primer d’una bateria d’arguments disparada amb contundència pels tres advocats de la defensa, que s’han centrat en desmentir les puntes de llança de l’acusació: que els contenidors creuats a la calçada van posar en risc vehicles i conductors -supòsit que sustenta el delicte contra la seguretat viària- i que els contenidors van patir danys dels què es deriva una responsabilitat civil.
El carrer Aragó, buit
Un dels principals debats al judici ha sigut sobre la presència de cotxes o no a la cruïlla dels carrers Aragó i Independència. En aquest sentit, les acusacions han fet èmfasi en el perill que, diuen, va suposar la presència de contenidors a la calçada i han buscat que els policies que han testimoniat secundessin aquesta versió. Ho han aconseguit només en part. L’agent d’Informació ha relatat haver vist com quatre o cinc cotxes frenaven al topar amb la concentració i els contenidors però, a la pregunta d’una defensa, ha reconegut no haver sentit cap frenada en sec. El sotsinspector de les ARRO Jordi Arasa li ha posat més literatura i ha explicat que, quan ell va arribar als encontorns de l’indret, “allò semblava la guerra, els carrers estaven completament col·lapsats i hi havia cotxes tocant el clàxon i bombers apagant els focs”. Els testimonis de la defensa, però, han caigut sobre la versió com un gerro d’aigua freda. Especialment, el del diputat al Congrés espanyol per ICV Joan Coscubiela, que va presenciar la retenció i posterior detenció dels acusats, i no només ha corroborat que aquests estaven de cara a la paret -fet que aporta dubtes sobre la identificació ocular que en va fer l’agent d’informació- sinó que ha mostrat una fotografia del carrer Aragó moments abans que hi passés el piquet informatiu. A la fotografia, presa segons el diputat pocs minuts després del pas del piquet, es veu el carrer Aragó en la confluència amb el carrer Dos de maig -a només un d’Independència- completament buit, fet que contradiu les dues versions policials. L’aportació de la imatge a la causa podria jugar un paper clau alhora de valorar l’existència d’un delicte contra la seguretat viària. Els testimonis de la defensa i els mateixos acusats han corroborat que el trànsit era molt menor al d’un dia normal i que, en cap moment, cap vehicle va haver de frenar en sec per evitar la topada amb els contenidors.
Sense proves pericials
Sobre els danys que van patir els contenidors, l’acusació exercida per l’Ajuntament de Barcelona ha aportat com a testimoni el director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus del consistori, Jordi Ametlló. El testimoni ha relatat que van comptar deu contenidors malmesos només en aquella cruïlla i que els danys s’havien produït a les tapes d’obertura, a les manetes i als pedals. Danys compatibles, ha respost a preguntes de la lletrada del consistori, amb l’acte d’arrossegar o bolcar un contenidor. La defensa, hàbil, ha rebatut que el testimoni no era tècnic, pèrit ni enginyer, i ha aconseguit que reconegués que no sabia quants danys s’havien produït en cadascun dels contenidors perquè no els havia vist mai ni els havia inspeccionat. La versió també ha quedat en entredit dues ocasions més. La primera, quan la defensa ha detectat que en l’informe de danys el títol era “contenidors Rambla Poblenou”, quan s’estava parlant dels contenidors de la cruïlla Independència-Aragó. La segona, quan s’ha qüestionat que pugui haver-hi responsabilitat civil derivada dels danys atès que la compra i reparació dels contenidors corre a càrrec, com a reconegut el comandament de BCNeta, de l’empresa concessionària Urbaser.
Pel que fa a la qualificació de les parts en les conclusions definitives, la defensa ha demanat la lliure absolució pels acusats. La Fiscalia ha demanat tres anys de presó per desordres públics, dos per danys al mobiliari urbà i un per delicte contra la seguretat vial. A més, ha afegit una pena multa de 20 dies de presó o 6€ per cadascun dels dies pel delite de danys. La Generalitat ha demanat tres anys pel delicte de desordres, 1,5 pels danys i vuit mesos pel viari. L’Ajuntament, que és qui en suma demana la pena més alta, ha desglossat la petició en 4,5 anys per desordres, dos per danys i un pel viari i, com ha fet la fiscalia, ha demanat que s’imposi una pena multa de catorze mesos de presó o 8€ per cadascun dels dies pel delicte de danys.
0 comentaris