El govern espanyol, continuant amb les polítiques neoliberals emanades de la patronal i els sistemes financers, ha perpetrat una nova proposta de reforma del mercat laboral. La intenció, com de costum, és fer creure als treballadors que les mesures anticrisis passen
ineludiblement per flexibilitzar àdhuc més les ja hiperflexibilizadas relacions laborals existents. Poc importa que la principal causa de la crisi que patim els treballadors hagi arrencat de l’acció especulativa en la qual se sustenta el model econòmic actual; el govern, lluny de posar fre als moviments especulatius, ha decidit, -i en això conta una vegada més amb el respatller de de els principals agents econòmics-, aprofundir en aquest sistema i fer que el pes de la crisi recaigui una vegada més als hombros de la classe treballadora.

Llegeix tota la notícia.

Ara s’addueïx que la crisi ve condicionada per la rigidesa del sistema
de contractació, i com no podia ser d’altra manera, cal posar-li mà als
salaris dels treballadors. La paraula flexibilitat es converteix, per
art de reiteració, en sinònim de competència. De res val que la falta
de competitivitat estatal venja donada per la inexistència de sistema
productiu estable i que la seva economia s’hagi basat en els últims
temps en una desaforada especulació de capitals associats
fonamentalment al sector immobiliari. Altra vegada ens tocarà pagar la
crisi als mateixos de sempre.
Per contra, el govern segueix sent incapaç de proposar un incentiu a la
contractació indefinida i segueix centrant-se a concedir exempcions
fiscals i ajudes indirectes a la pràctica totalitat dels contractes
eventuals que ja existeixen. Així, no és d’extranyar que l’estat espanyol sigui
dels estats d’Europa amb major flexibilitat contractual, molt per sobre
de la mitjana de la UE.

Les propostes continuen sent tan ambigües com perilloses i aprofundeixen en la línia d’anteriors reformes:

1. Ajustar el contracte a temps parcial a voluntat de l’empresari, o el que és el
mateix, convertir un de jornada completa en eventual només amb criteri
“objectiu” empresarial. Doncs bé, a la vista de la quantitat de
contractes en frau de llei, cal ser molt ingenu per pensar que la
patronal posseeïx criteri “objectiu”.

2. Una major utilització dels contractes de formació que redundarà en
ocupació precària i mal pagada.

3.Obre la porta perquè les Empreses de Treball temporal puguin
transformar-se en empreses amb ànim de lucre (un dels objectius més
clars de la patronal). Paradoxalment el govern afirma la seva intenció
que aquest cost no sigui assumit pels treballadors, quan ja avui dia és
una pràctica que comença a estendre’s, tant per les ETT’s com per les
empreses de col·locació. A més les ETT’s podràn actuar en els sectors
fins a ara vedados per a elles com la construcció o les administracions
públiques.

4.Control de l’absentisme laboral, perquè en un joc de tergiversació
vergonyós, la incapacitat temporal per motiu de malaltia s’ha
convertit per a ells en “absentisme laboral”. El control d’incapacitat
temporal per petita que sigui recaurà en les mútues en conjunció amb
l’Institut Nacional de la Seguretat Social que subministrarà dades
privades del treballador a un ens empresarial i privat per a fer
desaparèixer així els seus drets socials. No deixa de ser curiós que es
preocupin tant pel control de les baixes per malaltia però no per les
malalties professionals, els accidents laborals o la dolenta praxi de
les mútues.

En fi, una reforma que ens retreu a temps passats d’especial duresa
per a la classe obrera. Per tant, a la CNT no li queda altra opció que
articular la mobilització contra una sèrie de mesures que, novament i
amb l’excusa de la crisi, recau en els mateixos de sempre.


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


CAPTCHA Image
Reload Image