La Confederació Nacional del Treball (CNT) és una federació de sindicats adherida a l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Som gent treballadora que, al marge de directrius polítiques ni remuneracions, com a persones afiliades prenem les decisions en peu d’igualtat i de forma directa. Com gent solidària i no caritativa,
perquè la nostra ajuda mútua promou la igualtat i no la dependència.
Què és un sindicat?
Un sindicat és una associació de treballadors/es que busquen millores en
la seva qualitat de vida tant materials com culturals. Si ets un/a
treballador/a (en actiu, a l’atur, jubilada…) i creus que aquesta vida
no et dóna tot allà que mereixes, que el teu treball no et permet
desenvolupar-te com a persona, el teu lloc d’actuació com a
treballador/a és un sindicat.
La CNT, un sindicat de classe.
La Confederació Nacional del Treball és una confederació de sindicats de
classe que agrupen a treballadors i treballadores de tots els oficis
sense distinció en els seus sindicats de ram. La CNT és una eina de
lluita per a tota la classe treballadora.
Qui pot pertànyer a la CNT?
Qualsevol
treballador/a pot estar afiliat/da al sindicat sense que importin les
seves conviccions polítiques o les seves creences religioses. Només cal
que es comprometi a acceptar el nostre pacte associatiu i a respectar
les decisions preses a l’assemblea.
CNT
és una organització independent que uneix sense matisos a tota la
classe treballadora. Per a preservar aquesta independència els membres
de partits polítics o d’organitzacions religioses no poden usar el
sindicat per a fer proselitisme així com tampoc no podran assumir
càrrecs.
En canvi, a la CNT no hi caben aquelles persones que no poden ser
considerades treballadores com ara empresaris, rentistes, grans
propietaris, executius i alts càrrecs, càrrecs polítics de
l’administració de l’estat, etc.
Policies i cossos repressors en general tampoc poden ser afiliats a la CNT.
Finalment, per coherència, tampoc admetem la doble militància de treballadors/es afiliats/des a altres centrals sindicals.
És la CNT un altre sindicat més dels molts que existeixen?
La CNT és diferent. Fem de la democràcia directa la nostra marca
identitària. Aquest tipus de democràcia consisteix en què les decisions
les prenen sempre aquells/es qui en resultarà afectat. Els nostres
estatuts asseguren que sigui l’assemblea qui prengui les decisions. I a
l’assemblea totes les veus tenen el mateix pes. Si tens les teves
raons, podràs escollir el camí a seguir.
La CNT és una central sindical que porta molts anys donant guerra i s’ha
distingit durant tota la seva trajectòria per ser una organització en
la qual les decisions es prenen des de la base : on la gent participa,
on no hi ha dirigents i on hi ha una total llibertat i igualtat en
l’intercanvi d’idees, opinions i iniciatives. A la CNT totes i tots som
iguals i ningú no cobra cap sou per representar als treballadors i
treballadores.
La CNT va ser fundada l’any 1910 i entre les seves victòries hi trobem les
lluites que van desembocar a la jornada de 8 hores, el descans del
dissabte, les vacances pagades, les assegurances per malaltia,
jubilació i atur, la contractació obligatòria d’aturats…. Ha promogut
vagues de lloguers i fundà escoles, biblioteques, editorials. Va
lluitar contra el franquisme i va col.lectivitzar les terres i la
indústria el 1936 originant la transformació social més radical de la
història d’Europa del segle XX.
Els principis de la CNT.
Aquest sindicat es regeix en el seu funcionament pels principis del sindicalisme revolucionari.
-
Principi d’Autogestió:
Pensem que qui ha de decidir sobre els seus problemes és precisament la
gent afectada. Si ningú no treballa per tu, que ningú no decideixi per
tu. Per això la CNT és un sindicat assembleari: dins seu, qui decideix
és sempre l’assemblea d’afiliats/des. -
Principi de Federalisme:
Cada sindicat de la CNT gaudeix d’autonomia per actuar dins del seu
àmbit i, a la vegada, es confedera amb la resta de sindicats per poder
treballar units enfront les circumstàncies a les que hagin de donar
resposta. -
Principi de Solidaritat i de Recolzament Mutu:
Tots els sindicats de la CNT han establert un pacte solidari amb la
resta de la confederació que fa que cada agressió que rebi una de les
seves parts sigui resposta per la totalitat de l’organització. El
mateix és aplicable als i a les militants dels sindicats.
Internacionalisme proletari.
Les i els treballadors s’associen en sindicats, aquests es federen a la
vegada a nivell local, regional i nacional dins la CNT i aquesta, al
seu torn, es federa amb sindicats de tot el món dins l’Associació Internacional de Treballadors/es (AIT):
la Iª Internacional, l’associació internacional de
l’anarcosindicalisme. I això es deu a que sabem que depenem els uns
dels altres a nivell internacional. Davant el neo-lliberalisme
globalitzador, oposem l’internacionalisme proletari.
La tàctica de la CNT: l’Acció Directa.
La tàctica de la CNT és l’Acció Directa. Això significa que la solució
dels conflictes que s’originin han de ser buscades per les persones
afectades i sense intermediaris. Considerem que aquesta manera de
treballar ens permet aprendre i actuar sobre allò que ens afecta i així
assumir responsabilitats. Ser anarcosindicalista implica prendre
decisions i decidir és quelcom molt difícil: significa tenir problemes
ja que una vegada hagis acordat quelcom i s’hagi de posar en pràctica,
moltes vegades ens trobarem amb l’oposició dels nostres enemics
naturals: la patronal. Aquesta està interessada en fer-te treballar
tant com es pugui i pagar-te el menys possible.. El teu interès és el
contrari. Tu vols treballar menys i viure millor. Però això xoca
frontalment amb els interessos del capitalisme.
La base de la filosofia de la CNT: l’anarquisme.
Totes aquestes línies de treball de la CNT veuen de les idees anarquistes.
L’anarquisme és una filosofia política que afirma que la societat pot
organitzar-se al marge del poder polític, sense coacció i sense
violència. Nega, l’anarquisme, la necessitat d’especialistes polítics
capacitats per decidir en nom d’altres persones. Cada individu és
sobirà per a decidir sobre allò que l’afecta.
Aquestes idees estan essent adoptades per multitud de grups que estan farts
d’organitzacions clàssiques basades en el principi de jerarquia. Les
idees alternatives d’autogestió, participació, descentralització…. són
idees anarquistes. Hi ha una idea negativa, errònia, de l’anarquia
entesa aquesta com a sinònim de caos i violència. Nosaltres considerem
l’anarquia com ordre no imposat, llibertat i absència de coacció.
Volem la transformació radical de la societat, l’aboliment del treball
assalariat, la revolució social. La nostra finalitat és el Comunisme
Llibertari: un sistema sòcio-econòmic que faci de la llibertat i de la
igualtat els seus valors fundamentals. I pensem que per aconseguir els
nostres objectius hem d’usar uns mètodes coherents amb ells: no tot és
vàlid. El fi no pot justificar mai els mitjans. Si volem una societat
lliure, igualitària i fraternal, la nostra organització ha de ser
lliure, igualitària i fraternal. Però també pensem que cada agressió
patronal o estatal ha de tenir una resposta: no podem posar-hi l’altra
galta ni resignar-nos a la injustícia. Aquest principi d’autodefensa
implica la confrontació amb la patronal i amb les institucions… per tot
això, la CNT és anarcosindicalista.
De la confluència del sindicalisme revolucionari que propugna
l’emancipació dels i les treballadores per elles mateixes i l’abolició
de la societat de classes, i de l’anarquisme, amb les seves nocions
d’organització no jeràrquica ni antiautoritària, de coherència entre
fins i mitjans, d’instaurar el comunisme llibertari, etc. sorgeix
l’anarcosindicalisme.
Com s’organitza la CNT dins una empresa?
A través d’una Secció Sindical que és el conjunt de treballadors/es
afiliats/des en una empresa concreta. Si l’empresa és de les que fan
servir la repressió a les primeres de canvi, la secció pot treballar en
la clandestinitat. Si l’empresa respecta la legalitat vigent, la secció
actua lliurement.
Totes les seccions de la CNT funcionen a través de l’assemblea. Aquesta
nomena un/a delegat/da que esdevé portaveu de la resta de companys/es.
Aquest portaveu només transmet les decisions de l’assemblea, no pot
decidir res al marge d’aquesta i és revocable sempre.
Sindicat de Ram i Sindicat d’Oficis Varis.
Les diferents seccions de CNT d’un mateix ram productiu poden crear un
Sindicat de Ram (del metall, de la construcció, comerç…) Però si
aquests seccions no compten amb el nombre suficient de militància com
per esdevenir sindicat de ram, es continuen federant en un sindicat
d’oficis varis (SOV).
Com funciona el sindicat?
A través de la seva asssemblea d’afiliats. Cada vegada que es convoca
l’assemblea, els afiliats discuteixen l’ordre del dia del mateix i
prenen els seus acords: no hi ha cap organisme que pugui decidir entre
assemblea i assemblea. Només hi ha un comitè local però no té poder
executiu.
Què és el comitè del sindicat?
L’assemblea del sindicat nomena a unes persones per tal que obrin els locals,
mantinguin relacions amb altres sindicats, rebin i enviïn la
correspondència, recaptin fons…. Tasques que en general no necessiten
d’una reunió prèvia per tal de dur-se a terme. Aquestes persones formen
part del que s’anomena el Comitè Sindical. El comitè de CNT té una
sèrie de limitacions a fi d’evitar que esdevingui un grup directiu.
Els límits dels comitès a la CNT.
1.-
Els membres del comitè del sindicat i, per extensió, de tots els
comitès de la CNT, no poden percebre cap salari ni paga pel seu treball
al sindicat.
2.-
Tots els comitès són instruments de gestió i coordinació, per tant no
poden prendre acords. Només poden desenvolupar els acords de
l’assemblea del sindicat i les tasques que aquesta els ha encomanat. Si
en un cas d’imperiosa urgència o necessitat haguessin de decidir
quelcom, hauran de sotmetre’s al control de l’assemblea que decidirà si
la seva actitud va ésser o no la correcta.
3.-
Tots els càrrecs són revocables en qualsevol moment. L’assemblea és
lliure d’obligar a dimitir als seus representants si així ho estima
oportú (es procura que els càrrecs siguin rotatius).
4.- El comitè com a tal no pot fer propostes a l’assemblea del sindicat.
5.-
Tot comitè ha de ser ratificat en una altra assemblea després de la
seva elecció. Tots els càrrecs estan sempre a disposició de l’assemblea.
6.- Els membres de partits polítics no poden tenir càrrecs a la CNT.
7.- Els comitès han d’explicar les gestions de les diferents secretaries a cada assemblea.
8.-
Els comitès de CNT no tenen opinions pròpies: quan parlen ho fan en nom
de la totalitat de l’organització i dels seus acords. El comitè, a la
CNT, és només un mecanisme de relació i administració, mai un grup de
poder.
Als conflictes, la classe treballadora utilitza les seves armes:
-
Tècniques
de denúncia, a través de manifestacions, concentracions, actes de
protesta, octavetes, notes de premsa, etc. Que informen del conflicte a
la població a l’ensems que perjudiquen la imatge pública de l’empresa
amb la que es té el conflicte. -
Mecanismes de boicot amb els que es procura que el/la consumidor/a o l’usuari/a d’una empresa, deixi de consumir el producte.
-
El sabotatge, que pretén que el producte o servei ofertat per l’empresa en
qüestió desapareixi del mercat o no arribi a existir. -
La vaga i les seves múltiples variants que interromp la producció empresarial.
-
Procediments culturals mitjançant excursions, convivències, jornades culturals,
representació d’obres de teatre, edicions literàries, concerts, recitals de poesia i d’altres events culturals i artístics que ens sensibilitzen, que ens treuen de la barra del bar o de la droga televisiva; que ens consciencien de la realitat del món.
Tot conflicte en el que intervé la CNT és gradualment extret de l’àmbit de
l’empresa per posar-lo en un àmbit local, regional, nacional o
internacional si s’escau. Mitjançant la solidaritat i el recolzament
mutu, el conflicte sobresurt del seu petit àmbit empresarial i hi
intervé molta més gent. Així s’aconsegueix guanyar lluites a empreses
petites, mitjanes i grans.
La nostra acció sindical.
Hem
aconseguit èxits allà on advocats i sindicats amb milers d’euros de
pressupost han fracassat. Això es deu a que les nostres reivindicacions
no es basen en allò que és legal sinó per allò que és just. Un
conflicte assumit per la CNT no s’abandona fins que s’aconsegueix un
acord satisfactori per a nosaltres ens donin o no la raó els jutges.
No
deixem de pressionar fins que ens quedem sense forces, i això triga a
passar. Com que no tenim que pagar salaris als dirigents, tots els
nostres recursos són esmerçats en l’acció sindical. És gràcies a això
que un sindicat econòmicament modest com el nostre gaudeix d’un major
pressupost quan es posa una reivindicació sobre la taula.
La
nostra acció sindical ha demostrat la seva validesa dins l’economia
submergida, en sectors precaritzats, a petites, mitjanes i grans
empreses, a les multinacionals, a l’administració pública, etc.
Astilleros, Ferrovial, Clece, AVE, Codex i centenars d’altres empreses
han hagut de negociar i cedir davant l’empenta de treballadors i
treballadores associades.
El marc sindical de la CNT.
Està
format per les seccions sindicals i pels sindicats de ram o d’oficis
varis, tots ells funcionant assembleàriament. Aquests òrgans actuen
front les empreses o les institucions usant l’acció directa sense
mitjancers i a través de mesures de pressió de tot tipus amb l’objectiu
d’obtenir una sèrie de reivindicacions però amb la finalitat última de
transformar la societat.
Aquest
marc sindical és totalment diferent del de la resta de les
organitzacions sindicals ja que totes elles es basen en les eleccions
sindicals i en el sistema de comitès d’empresa.
Els tres NO.
La CNT, en canvi, diu No a les eleccions, No als alliberats sindicals i No a les subvencions. No
volem professionals pagats per l’empresa. No volem intermediaris ni
mitjancers. No volem més recursos que els nostres, els que surten de
les nostres cuotes d’afiliació i de la nostra voluntat col.lectiva.
Mirem quines raons tenim per defensar això.
Les eleccions sindicals i els comitès d’empresa:
La llei estipula que per a esdevenir un sindicat “representatiu”,
aquest s’ha de presentar a les eleccions sindicals on s’escolliran els
representants sindicals i els membres dels comitès d’empresa. CNT no
participa d’aquestes eleccions i proposa el seu boicot per les següents
raons:
-
si
estàs en precari o treballes en una empresa petita ni tan sols pots
participar: només una minoria de treballadors poden votar en unes
eleccions sindicals. -
a
través de les eleccions dónes als “teus representants” el poder de
decidir, signar i negociar per tu i imposar-te la seva voluntat a més
d’estar quatre anys sense cap control per part teva o dels teus
companys i companyes. En canvi si que estan controlats per les centrals
sindicals a les que pertanyen. -
Amb
les eleccions, les organitzacions sindicals obtenen alliberats i
subvencions amb les que poden mantenir-se; en el fons, són qüestions de
pur interès econòmic. -
Els
alliberats sindicals tenen cada vegada menys a veure amb els
treballadors, tendeixen a professionalitzar-se i/o a viure de la moma.
Només els interessa mantenir-se al lloc i defensar els seus propis
interessos, que no els teus. -
Una
vegada t’han usurpat la “representativitat” i han aconseguit alliberats
i subvencions i un cert marge d’influència ja no els interesses; els
programes i les promeses electorals s’obliden i millor que callis i
siguis submís si vols aconseguir algun favor (en lloc de fer valdre els
teus drets): només volen el teu vot i que no donis cap problema. -
Les
eleccions sindicals i els comitès d’empresa només beneficien a les
empreses i a l’administració que, al cap i a la fi, són qui els
financia. Amb les eleccions sindicals, l’orígen de les quals està en
les eleccions del sindicat vertical franquista, empreses i
administració obtenen interlocutors que els permeten no haver de
negociar directament amb la classe treballadora. Aquests interlocutors
legals mantenen als treballadors i treballadores a ratlla, submissos i
desmotivats ja que són els primers interessats a mantindre la seva
posició a més que depenen directament de les subvencions i dels
alliberats.
CNT, un sindicat representatiu.
Pots
pensar que si no et presentes a les eleccions mai no seràs
representatiu. Això és fals. Tu i només tu ets representatiu/va. Tu,
quan encares els teus problemes, adquireixes representativitat. Tens
tot el dret a negociar, a lluitar i a decidir sobre allò que t’afecta.
No et creguis la camama de la representativitat.
CNT
és representativa perquè els seus afiliats i afiliades li atorguen
representativitat; perquè la seva lluita és justa i perquè les seves
reivindicacions són les mateixes que les de les treballadores. Això és
ser representatiu, això és tenir pes i això és tenir dignitat. Allò
altre, les eleccions, no és res més que un ball de disfresses en el
qual es reparteixen els milions de les subvencions uns esperpèntics
individus que han sortit per la televisió signant quelcom, somrients,
donant lliçons als treballadors i donant la mà a la patronal i al
govern.
Les nostres reivindicacions laborals.
I, quan negociem, sobre quina base ho fem?
Nosaltres
tenim unes reivindicacions mínimes que portem a tots els nostres
conflictes. Per exemple: volem augments salarials lineals que
beneficiïn a qui percebi un salari més baix; volem que els augments es
facin sobre el salari base i no sobre els complements d’aquest; ens
neguem a fer hores extres i treballar a preu fet; estem en contra de
les noves polítiques laborals que impliquen la desafectació del
treballador/a amb el seu lloc de treball o exigeixen polivalència,
flexibilitat horària, mobilitat funcional i geogràfica; lluitem per
trencar la cadena que ens uneix a la màquina capitalista disminuint la
jornada de treball, augmentant el temps de vacances i oci, avançant la
jubilació als 55 anys, procurem que el mateix sindicat controli el que
produeix el treballador negant el segell de garantia quan el producte
és defectuós o no s’han respectat els drets dels treballadors a l’hora
de produir-lo, animem a les treballadores, a les assemblees i a les
seves seccions sindicals tinguin dret a negociar amb l’empresa, exigim
una llibertat sindical autèntica: que passi per l’eliminació de
subvencions a les centrals sindicals i que permeti fer activitat
sindical dins les empreses sense cap mena de límits…
Les nostres reivindicacions socials.
No
només actuem en l’àmbit laboral ja que allò social forma part de la
nostra vida: creiem fermament en la igualtat entre dones i homes; volem
us sistema econòmic que no arrasi el planeta i esgoti els seus
recursos, per això potenciem l’ecologia; som antimilitaristes perquè no
hi ha cap guerra justa, perquè totes les guerres generen dolor i mort
per als i les dèbils a l’ensems que enriqueixen encara més als
poderosos; rebutgem les discriminacions que es basen en el gènere,
l’aspecte físic, la raça, etc.; ens oposem als grans i petits
nacionalismes tantes i tantes vegades usats per a enfrontar a la classe
treballadora amb ella mateixa en nom d’abstraccions com la nació i la
pàtria; volem un país en el que no s’amunteguin més de seixanta-mil
persones preses a les presons degut a un sistema que primer crea el
delicte i llavors fa el delinqüent; volem una educació llibertària en
la que els infants s’eduquin en un sistema de valors allunyat de la
competitivitat i el consumisme, combatem la manipulació i la
superstició de les religions…. Som partidaris i partidàries de tot allò
que potenciï la llibertat de les persones, de tot allò que disminueixi
les desigualtats que es donen avui dia, de tot allò que ens uneix
fraternalment.
Però no n’hi ha prou.
Guanyar
més calers, tenir un contracte estable y que hi hagi bons serveis al
teu barri o al teu poble: això està bé però, si t’hi fixes, veuràs que
aquest món està molt mal repartit.
Tenim
d’uns recursos que mai no hauríem pensat durant la història de la
humanitat. Coneixement, energia, mitjans de comunicació… Això no
obstant estem envoltats de plagues: fam, guerres, racisme, atur,
presons, terrorisme, alcohol, abusos de poder… I això es dóna aquí al
costat, aquí mateix.
I
tothom coneix les causes: privilegis en mans d’uns quants individus
emparats per l’estat i els seus cossos repressors que usen la violència
impunement per a mantenir, precisament, aquests privilegis.
El
mafiós més malparit és un angelet comparat amb el grup de plutócrates i
mandataris que organitzen guerres, viuen en el luxe i el Papa els reb
en audiència al Vaticà.
Pensa
per un moment en el que s’anomenen “accidents de treball” que deixen
més d’un miler de cadàvers a l’any. Qui en són els responsables sinó
les indústries sense escrúpols i els governants més interessats en els
diners que en la vida?
Per això la CNT no només lluita per guanyar quatre rals que s’acabarà menjant la inflació sinó per un altre tipus de món.
Quin tipus de món volem?
Això està molt bé -deus estar pensant- però, què és el que volem en realitat?
Volem
allò que diuen tothora: volem la pau, volem la llibertat, volem el
fruit del nostre treball, volem que qui no treballi poguent fer-ho, no
mengi, volem que en qualsevol racó del món tothom es pugui sentir útil
amb el seu treball, que pugui gaudir d’una casa, accedir a l’educació…
Que totes puguem participar del joc de la vida.
Però
per tal que això arribi primer s’han d’eliminar les causes de la
desigualtat. La caritat no serveix per a res: segles d’almoina no han
servit per acostar-nos més a la justícia ja que la causa de tots els
mals del món és l’estat.
Volem
una societat sense estat en la que no hi hagi lloc per al poder, la
violència ni l’explotació d’unes persones sobre d’altres.
Què som?
No enganyem a ningú: som allò que volem ser i no allò que volen que siguem.
I
això és el que som: assalariades, jubilats, mestresses de casa,
estudiants i parats… Dones i homes que per sobre de diferències
ideològiques, ètniques, de gènere, d’edat, de categoria professional,
etc., unim els nostres esforços per plantar cara als nostres enemics.
Som
la Classe Obrera organitzada. Els nostres béns més preuats són la
llibertat i la dignitat. No tenim por a res i canviarem el món.
0 comentaris