Un any més ens trobem el Primer de Maig les organitzacions que defensem els interessos de la classe treballadora del Baix Combatiu. Un any més que no ens trobem per celebrar victòries, sinó un any més que ens reunim per denunciar i posar en evidència les condicions que patim cada dia la classe treballadora.
També volem remarcar la importància d’aquest primer de maig en tant al moment actual que estem vivint, uns temps crucials pel nostre futur. En els últims anys hem vist com els partits socialdemòcrates han arribat al poder, però una vegada més la socialdemocràcia serveix només per demostrar les limitacions de les institucions de la burgesia i a quins interessos obeeixen realment.
En els últims anys estem veient com aquestes polítiques no s’ajusten als nostres interessos, la pujada del Salari Mínim Interprofessional i les pensions no s’ajusten als preus de vida, són concessions que la burgesia no dubtarà a retirar quan els convingui. Uns preus de vida on cada dia veiem com productes bàsics es converteixen en luxes, on poder accedir a un sostre digne es converteix en impossible. Però quan tot això no funciona i les treballadores s’organitzen és quan veiem realment a qui es deuen els polítics i la millor eina que saben utilitzar és la repressió. Repressió que veiem cada dia quan el govern d’ERC a Catalunya envia a la seva policia a desnonar famílies, però també quan el govern del PSOE i Sumar envia a la seva policia a les fronteres o com vam veure la militarització que va patir Cadis durant la vaga del metall.
Les dones seguim registrant xifres d’atur i de temporalitat més elevades que les dels homes; i salaris més baixos, més de 5000 euros menys anuals i. assumim, a més, les tasques de cures a la llar no remunerades. Afegim a això el registre d’elevades xifres de violència masclista, per a la que la més gran expressió es el feminicidi. Es per això que avui no podem oblidar com el propassat 9 d’abril una dona i els seus dos fills van ser assassinats pel marit (i pare de les criatures) al Prat del Llobregat.
D’altra banda, la joventut cada dia troba majors obstacles per accedir al mercat laboral. Accedeixen a contractes precaris, Tenen més dificultats per accedir a l’habitatge i no poden emancipar-se. A més, col·lectius com les persones migrades o el col·lectiu trans, on les xifres d’atur ronden l’esgarrifosa xifa del 80%, són expulsats del mercat de treball.
No podem deixar de banda la militarització i el bel·licisme imperialista que està prenent els governs d’occident -com els exemples que estem vivint amb el genocidi a Palestina i la tensió bèl·lica creixent-. Recordem que existeixen molts conflictes armats oberts on EUA i Europa segueixen colonitzant i expoliant països i continents sencers. Com sempre, reivindiquem que ni guerra entre pobles ni pau entre classes.
I com cada any volem recordar que totes aquesta situació sempre hi trobem el silenci i la complicitat dels sindicats grocs. Aquells sindicats que participen de les institucions burgeses i que no tenen cap problema en pactar amb la patronal polítiques i reformes que perjudiquen les treballadores.
Tot això està acompanyat de l’auge reaccionari que està vivint occident, on les idees i els discursos d’extrema dreta creixen cada vegada més i són més presents en el marc polític actual. La classe treballadora és diversa: dones, trans, migrants i dissidències som una gran força. Volem mantenir les nostres diferències eliminant les desigualtats i lluitant juntes contra el feixisme, el masclime, el racisme i per la justícia social.
Ens trobem en una nova campanya electoral que torna a evidenciar que la democràcia burgesa és un problema pel proletariat. Ens volen tornar a vendre solucions que oscil·len entre la socialdemocràcia i el feixisme, però sabem que nosaltres necessitem organitzar-nos al marge de les vies parlamentàries, necessitem autorganitzar-nos com a classe.
És per això que ens reafirmem en enfortir els sindicats de classe com les organitzacions obreres que poden donar resposta a les nostres necessitats i acabar prenent el poder a la burgesia. Som conscients del moment en què ens trobem, però sabem que des d’avui mateix i cada dia cal reprendre la lluita per acabar amb la societat de classes, que les treballadores de la nostra comarca i d’arreu lluitem fins a abolir el capitalisme. Nosaltres posarem totes les nostres forces apropar-nos cada cop més a la revolució, però necessitem ser moltes per triomfar.
Donem suport a la lluita del poble palestí.
Visca els màrtirs de Chicago, visca l’internacionalisme proletari.
