MANIFESTACIÓ PER LA LLIBERTAT D’AMADEU CASELLAS.
DISSABTE 24 D’OCTUBRE A LES 18H A LA RAMBLA DEL RAVAL DE BARCELONA.
"Hi ha un home a la presó dels que avançen.
Juntem-nos. Perquè faci camí, perquè façi camí, juntem-nos."
(Joan Salvat-Papasseit)
Llegeix tota la notícia per veure la resta de l’article.
Amadeu Casellas és un pres anarquista català que porta més de 23 anys
empresonat, acusat de robar bancs al principi dels anys vuitanta -per
finançar lluites obreres-, sense cometre cap delicte de sang.
Actualment (14 d’octubre del 2009) es troba incomunicat a la Unitat
Hospitalària Penitenciària de l’Hospital de Terrassa: està fent una
vaga de fam de la qual ja du 93 dies, i hi ha afegit una vaga de set des de fa 10 dies.
[[image:amadeumani.jpg::center:0]]
[[image:amadeumani.jpg::center:0]]
L’Amadeu
acumula vuit anys de redempció de pena pels treballs -pena sobre pena-
que ha dut a terme a les presons en aquets 23 anys. La seva condemna
més alta és de cinc anys: si, com la llei preveu, es tripliqués la
condemna més alta fa anys que hauria pogut de sortir de la presó.
D’altra banda, si s’apliqués la refosa de penes, com que ha superat amb
escreix els 20 anys d’estada a la presó, hi ha mecanismes legals perquè
ja pogués sortir al carrer.
Ara bé, pel que sembla 23 anys no
ha estat prou temps perquè el sistema penitenciari "rehabiliti" aquest
home per "reintegrar-lo" a la societat. Sra Tura (consellera de la
Llei) i Sr. Batlle (director general de Presons): quants anys més
preveuen que l’Amadeu necessita per "rehabilitar-se"? Insistim-hi,
l’Amadeu no cometé cap delicte de sang (altres persones amb delictes de
sang i penes semblants han sortit al carrer moltíssim abans).
Inqüestionablement, vostès tenen molta feina, una feina que deu ser
molt més rellevant que resoldre la situació de vida o mort d’una
persona, oi?.
La mare de l’Amadeu porta més d’un any demanant
reunir-se amb el Sr. Batlle i al llarg d’un any no ha estat rebuda ni
per ell ni per cap alt responsable d’Institucions Penitenciàries.
Potser la vida dels pobres i dels presos no és significativa ni valuosa
per als nostres governants. Veure la mare de l’Amadeu, una dona gran,
haver d’implorar el seu dret a reunir-se amb el Sr. Batlle en cada
visita a la Direcció General d’Institucions Penitenciàries és
humiliant. On és la democràcia, senyora Tura i senyor Batlle?, on és la
negociació com a mitjà per resoldre els conflictes?, vostès creuen que
les persones que des del 1936 han donat la vida per la llibertat i la
justícia social ho feren perquè una consellera de Justícia i un
director general d’Institucions Penitenciàries actuessin de la manera
com vostès porten dos anys actuant amb l’Amadeu Casellas? Com podem
dormir tranquils?
L’any 2008, la magistrada del jutjat núm. 2
de Manresa, Érika López Gracia, i posteriorment el magistrat de la
secció cinquena de l’Audiencia Provincial de Barcelona, Sergi Cardenal
Montraveta, denegaren la posada en llibertat de l’Amadeu per raons
humanitàries. En definitiva, s’és davant de presons, de polítics i de
Jutges que castiguen -que castiguen els pobres-, però que amb 23 anys
d’empresonament no en tenen prou per "rehabilitar" una persona i que
surti de nou al carrer.
L’Amadeu va fer una primera vaga de fam a
la primavera del 2008, i una segona de fam de 77 dies a l’estiu del
2008. Al setembre del 2008 va acordar amb Institucions Penitenciàries
que al març del 2009 se li aplicaria un tercer grau restringit, i que
una mica més endavant podria sortir en llibertat.
Què ha succeït, doncs, perquè l’Amadeu romangui a la presó?
El 20 d’abril del 2009 l’Amadeu denuncià que el subdirector de
Tractament de la presó de Quatre Camins coneixia la falsedat dels
informes que l’equip de Tractament de l’MR-3 estava enviant al jutge de
vigilància penitenciària núm. 1 de l’Audiencia Provincial de Barcelona
per impedir-ne la sortida al carrer (http://amadeucasellas.blogspot.com i http://llibertatamadeu.blogspot.com).
Per què l’Amadeu parlava de "falsedat"? Hi ha prou elements per
concebre que s’està castigant Amadeu Casellas per raó de les reiterades
denúncies que ha fet entorn de la situació a les presons catalanes al
llarg d’aquests 23 anys. L’Amadeu ha denunciat que entre 20 i 25
persones han mort al centre penitenciari de Brians 2 als últims dos
anys a causa del deteriorament físic i moral que pateixen: a les males
condicions de vida, s’hi afegeixen un seguit d’aspectes no gens amables
sobre les pràctiques d’una part del funcionariat carceller en les seves
relacions amb els presos. (En un exemplar de la revista Catalunya
del 2008 s’exposava la situació laboral dels presos catalans i
l’incompliment de la legislació sobre les condicions i els sous que
aquests han de percebre pel seu treball). La Fiscalia no ha emprès cap
investigació. Ni la Conselleria de Justícia. Ni la Síndica de Greuges.
Ni la Sindicatura de Comptes. Ni els periodistes d’investigació. La
societat no ha emprès cap investigació.
L’Amadeu porta temps remetent, i reproduím literalment els termes que utilitza, a "l’explotació laboral, les tortures, les morts induïdes i tota mena d’abusos que els presos pateixen".
Un panorama no gaire falaguer, prou tèrbol perquè durant l’estada dels
periodistes de TV3 a Brians 2 -al març del 2009, per elaborar el
programa "A la presó" que s’està emetent aquestes setmanes- no
detectessin el que l’Amadeu ha explicat i que els grans mitjans de
consum privats i públics han anat amagant: referint-se a Brians 2, ell
parla de "poca quantitat, mala qualitat i manca de varietat de
l’alimentació; falta d’activitats per als presos; un disseny físic i
organitzatiu de la presó i la vida carcerària que condueix a la
depressió; saturació de drogues legals i il·legals de molts presos"
-el consum de les darreres sí que apareix en aquest programa televisiu,
però no s’hi explica com és que n’hi ha ni qui se’n beneficia-; "manca
d’aigua calenta i calefacció, en ple hivern, a determinades àrees
d’alguns mòduls (quan n’hi ha en una banda no n’hi ha a l’altra); manca
d’electricitat durant setmanes en algunes cel·les…"
Cap
pres, cap exprès, cap familiar ha estat entrevistat ni per la Fiscalia
ni per ningú a fi d’informar-se sobre la conveniència o no d’iniciar un
procés rigorós d’investigació. El que moltes i molts de nosaltres,
constituïts en assemblea de suport a l’Amadeu Casellas, pensem és
d’entrada que el que està succeint a les presons no coincideix amb la
imatge que la societat se’n fa. I el que hi passa no és precisament
bonic. Per això s’amaga.
Pensem, també, que aquesta tercera vaga de fam (93 dies) i de set (10
dies) de l’Amadeu respon a la justa demanda d’un home sotmès a una
situació d’injustícia enfront de la passivitat absoluta dels governants
per resoldre-ho. Ara mateix l’Amadeu amb prou feinas supera els 50
kilos, i la seva pressió oscil·la entre 5 i 7. Aquest conflicte no és
individual, sinó col·lectiu. No és l’únic, és un entre molts, però el
risc sostingut en què està posant en joc la seva pròpia vida i el fet
de mantenir les denúncies que efectua sí que són únics.
Per als
governants del capitalisme amb un full salarial al final de mes -amb
recursos públics- la vida de l’Amadeu no val res. Per a gent molt
diversa de Catalunya, l’estat espanyol, Europa i Amèrica que han dut a
terme accions de solidaritat amb l’Amadeu als darrers dos anys la seva
vida sí que val i sí que té sentit, perquè en l’Amadeu s’hi reflecteix
la vida de tothom: les seves esperances, els seus malsons, les seves
necessitats, les seves lluites, les seves il·lusions, l’amor a la gent
que estima i al que considera una causa justa i, sobretot, la seva
llibertat i els seus drets. Els seus drets, Sra. Tura i Sr. Batlle, els
seus drets: els de l’Amadeu i els de tothom. Els nostres drets.
Sra. Tura i Sr. Batlle: vostès no cobren dels fons públics per deixar
morir un home. Oi que no? Caldrà que s’hi pronunciïn les instàncies
internacionals públiques i privades en l’àmbit dels drets humans perquè
d’una vegada es resolgui aquesta tragèdia? És així com es "rehabilita"
les persones a les presons catalanes? Sra. Tura i Sr. Batlle, vostès
seran capaços de mirar als ulls de la mare de l’Amadeu Casellas el dia
que es dignin rebre-la? El proppassat 7 d’octubre, mentre vostès es
reunien en una sala de la Direcciò General d’Institucions
Penitenciàries, només a deu metres de distància la mare de l’Amadeu
reclamava un cop més a un càrrec funcionarial intermedi que la
rebessin. De debò que no els cau la cara de vergonya? Llavors, què està
passant? Exactament què collons estan esperant? A què juguen? On és la responsabilitat política que afirmen que exerceixen? On és???
AMADEU CASELLAS LLIBERTAT!
0 comentaris