Aquest 8 de març de 2024, Dia Internacional de la Dona Treballadora, des del sindicat CNT tornem a reclamar justícia i igualtat per a les dones, reivindicant els plantejaments i objectius de l’organització anarquista Dones Lliures (Mujeres Libres), als qui tant deu la classe obrera. Gairebé un segle després del naixement d’aquesta organització, les dones continuem tenint molt pel que lluitar.
A l’àmbit laboral, continuem sent discriminades: bretxa salarial, dificultat d’accés a l’ocupació, concentració de dones en els sectors més precaris, major temporalitat i parcialitat en els contractes, impediments per a promocionar en els nostres llocs de feina o la impossibilitat per a conciliar i criar amb recursos, la qual cosa fa que la maternitat sigui causa d’empobriment de la dona… A tot això, se suma la violència que, pel fet de ser dones, patim dins de les empreses: discriminació per raó de sexe, assetjament sexual en els nostres llocs de feina… Es calcula que almenys un terç dels abusos sexuals que es produeixen, es duen a terme en l’entorn laboral.
A més d’això, la divisió sexual del treball provoca que les tasques domèstiques recaiguin principalment en nosaltres. Això, sumat a la vergonyosa falta de recursos dedicats a l’atenció a persones en situació de dependència, fa que les dones acabem havent de renunciar a la nostra feina per a atendre familiars, amb el que això suposa de falta d’independència econòmica respecte a l’home. Quan les cures es realitzen de manera professional, fora de l’àmbit familiar, la situació no millora: cuidadores, treballadores d’ajuda a domicili, treballadores domèstiques, auxiliars geriàtriques… les feines imprescindibles per al manteniment de la vida són, en una societat capitalista i patriarcal, les menys valorades i prestigiades, les pitjor remunerades i es realitzen, en nombroses ocasions, sense estar donades d’alta en la seguretat social o en condicions que s’assemblen a l’esclavitud, com és el cas de les treballadores internes.
Tots aquests condicionants que patim les dones en l’àmbit laboral fan que existeixi una bretxa també en les pensions. En aquells casos en els quals, després de molts obstacles, arribem a accedir a una pensió contributiva o una incapacitat permanent, aquesta és inferior a la dels treballadors homes. En molts altres casos, la dona es veurà abocada, en cas de vellesa o malaltia, a tractar de sobreviure
amb pensions no contributives de misèria o amb l’engany de l’ingrés mínim vital.
Quan, des de la lluita sindical, ens aixequem contra les injustícies que patim per ser treballadores, ens trobem amb la repressió i la criminalització. Volem recordar una vegada més a les 6 de la Suiza, a Xixón, que s’enfronten a penes que arriben als 3 anys i mig de presó i a multes de més de 150.000 euros per fer sindicalisme.
Fora de l’àmbit laboral, les dones patim tota classe de violències al llarg del món. Segons l’ONU, 137 dones són assassinades al dia per les seves parelles o ex-parelles. A l’estat espanyol, l’any passat es van cometre 101 feminicidis, 10 en el que portem de 2024, més de la meitat d’aquests assassinats els han dut a terme parelles o ex-parelles de la víctima. Pel que fa a la violència sexual, les estadístiques ens diuen que està augmentant, tant per a les dones adultes com per a les nenes, i que es dona fora i dins de l’àmbit familiar. A Espanya, es va registrar durant l’any 2023 una violació cada dues hores i van augmentar els casos de violacions col·lectives. Dins de les formes de violència sexual, el proxenetisme és una de les més brutals i, també, en la qual els agressors (puters i proxenetes) gaudeixen de major impunitat. Es calcula que més de 100.000 dones estan sent explotades sexualment en aquests moments en l’estat espanyol. La CNT considera que la prostitució en cap cas pot considerar-se una feina, sinó que és una forma de violència que, com a societat, hem d’erradicar, sense penalitzar ni perseguir, en cap cas, a la dona en prostitució, que té dret a justícia i reparació.
El feminisme obrer trenca fronteres. Ens posicionem, sense mitges tintes, amb les dones de Gaza, que estan patint un genocidi per part de l’estat d’Israel i els seus aliats, davant la infame passivitat de la immensa majoria de la comunitat internacional, inclòs el govern espanyol. Des de la CNT, continuarem fent costat al poble palestí, posant-nos al seu costat en aquesta lluita desigual. De la mateixa forma, des de la CNT continuarem defensant la derogació de la Llei d’Estrangeria, una llei criminal amb terribles conseqüències per als qui arriben a l’Estat Espanyol i, especialment, per a les dones i els seus fills i filles.
Dins del sindicat, queda encara camí per recórrer. Els nostres companys tenen la responsabilitat d’evitar que es reprodueixin dins de la CNT les dinàmiques patriarcals que patim fora. Ens organitzem, al costat d’ells, perquè la CNT sigui una eina útil i emancipatòria per a la dona treballadora.
Aquest 8 de març, des de la CNT, saludem a les dones de tot el món, oprimides per néixer, exigint ser anomenades, lluitant fora i dins de l’organització contra un sistema criminal: no deixeu que la por i el desànim us paralitzi. No pareu, perquè, a les vostres mans i en la vostra ment, està la victòria de les que ens van precedir i de les que vindran.
VISCA LA LLUITA DE LA DONA TREBALLADORA
VISCA EL 8 DE MARÇ
