Ens ha deixat el company Òscar Purqueras l’1 d’octubre de 2023, afiliat a la CNT–CIT de L’Hospitalet del Llobregat.
Ell havia estat lluitant contra un càncer d’ossos des de fa molts anys. Va tenir una primer rebrot desprès de l’operació un any desprès, però fa uns mesos li va retornar el mal i la prova va sortir que tenia metàstasi al pulmó i a la pleura. No va poder passar aquesta última prova i ens va deixar l’1-O, un dia que era molt important per ell perquè va ser un dia de rebel·lió i un acte de sobirania popular més enllà de les reivindicacions nacionalistes que no compartia.
Ell ha estat involucrat en el moviment llibertari i anarcosindicalista des de molt jove. Ha estat militant en els diferents casals i ateneus llibertaris del Camp de Tarragona; va estar afiliat a la CGT, va canviar a SO assolint la secretaria de Catalunya. Ell considerava que el model de Seccions Sindicals era més empoderador per la classe treballadora que el model de comitè d’empresa. A CGT no va trobar un lloc amb gent motivada per aquest model sindical. Per temes personals, va decidir desvincular–se de SO, encara que emocionalment sempre s’ha sentit a prop dels companys de SO, i finalment va a entrar a CNT–CIT perquè els últims acords i evolució de CNT–CIT eren els que ell havia estat buscant des de fa molt de temps. Tres persones vam començar a organitzar un punt d’afinitat a Vila–Seca per solidificar el projecte al Camp de Tarragona.
Òscar va ser un lluitador incansable i entusiasta de la causa llibertària. Sempre ha estat implicat a tots els col·lectius i lluites on ha pogut implicar–se. Sempre va creure que la clau era arribar a la ciutadania amb un perfil amable i comunicatiu. Per exemple, repartint premsa als vagons dels trens o al carrer. Va implicar–se activament a les assemblees antiglobalització, anti–guerra, xarxes i lluites ecologistes, al 15M o l’1-O. Era tan actiu que va ser un referent de la lluita al Camp de Tarragona i molt conegut per grups socials de tendència llibertària, trotskista, independentista i marxista–leninista, sindicats actius i les lluites veïnals (especialment de Tarragona, Reus i Vilaseca). Estava molt implicat a tot el teixit veïnal i era molt estimat pels veïns de Vilaseca per la seva dedicació en la recuperació de tradicions populars.
Òscar com a persona era afable, molt bondadós, empàtic, lliure, bromista, irònic i simpàtic. Era aquell tipus de persones entranyables que guanyava el cor de tothom. I això no li treia la valentia d’enfrontar–se davant de les forces de repressió a les lluites d’Antiglobalització o les vagues generals, de fet era gran i fort com un roure.
No va poder gaudir d’estudis avançats donat que era de classe treballadora i no va tenir el recursos per a finançar estudis superiors. Va haver de començar a treballar des de molt jove. Encara així, sempre va tenir inquietuds per la història i l’arqueologia. Es relacionava amb historiadors i arqueòlegs; llegia llibres especialitzats, especialment sobre la seva passió, el poble ibèric i l’home primitiu. Hauria sigut un gran arqueòleg d’haver tingut l’oportunitat d’estudiar.
El local on es va celebrar el seu funeral va estar ple de gom a gom, amb un munt de gent que va venir a dir–li adéu des de Madrid, Barcelona i tot el camp. Familiars, amics, companys de lluita i sindicalistes.
Òscar ha deixat un forat irreemplaçable a tots els cors dels veïns de Vilaseca i del moviment llibertari del camp.
Que la terra li sigui lleu, Òscar!
Visca la CNT i el Comunisme Llibertari.
