Clica a la imatge per llegir i/o descarregar.
Editorial: Revoltes primaverals
Un Primer de Maig més, amb presència de C.N.T.-A.I.T. als carrers, i d’altres organitzacions més o menys afins, però no sembla que res hagi canviat. O si? A tots, propis i estranys, sorprèn com la població de l’Estat espanyol pot passar les penúries que passa i que ningú no es revolti. I més sorprèn el fet de la llarga i rica tradició revolucionària, i més encara a Catalunya. Però, realment ningú protesta? Els treballadors es limiten a demanar que això s’acabi, com més aviat millor, amb els braços caiguts?
Com sempre que es volen analitzar fenòmens socials complexos hi ha dues vessants: l’analítica, freda si es vol, que intenta fer un estudi el més científic possible, mantenint una distància respecte als fets i les persones analitzades. Doncs be, segurament ens portaríem una sorpresa si comparéssim el nombre de protestes al carrer, els episodis de repressió policial, en definitiva, el grau de conflictivitat social dels anys de la crisi-estafa amb els anys de les vagues generals a l’Estat espanyol. (més…)
La reunió és fruit d’ un acord de l’ any passat entre el sindicat CNT i la direcció de la residència que al demostrar que no podia passar sense abaixar els sous de les treballadores i dels administradors va pactar unes condicions on es permetria al Sindicat CNT una participació en l’ economia de l’ empresa.
