La xenofòbia s’estén de nou. La dreta radical agita la societat. El populisme recorre Europa. L’ou de la serp es torna a obrir. En un context de pèrdua de la sobirania estatal, la intolerància i l’etnització de les qüestions socials donen fruits. En les eleccions europees de 2014, la ultradreta pot aconseguir més mandats que mai a Estrasburg. Els excessos i els crims de partits obertament feixistes i strasseristes com Alba Daurada, Jobbik, Democràcia Nacional i La Nostra Eslovàquia o de grups terroristes com Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU) ja són coneguts. Però no tota la dreta radical és igual ni està cohesionada. Avui dia, el perill principal és el populisme de dretes, aquell que es posiciona “més enllà de la dreta i dels liberals”. Un populisme que condiciona els grans partits del centre, la socialdemocràcia i la democràcia cristiana i que, amb un discurs tòxic, antipolític, antiburocràtic i antiimmigració, demana –contradictòriament– “menys Estat i més policia i seguretat”. Així doncs, en una Unió Europea (UE) deslegitimada i decadent, immersa en una crisi que ha castigat enormement els països del sud i la seva gent, la ultradreta s’obre camí.