Articles
Lleis que arruïnen vides (via La Directa)
Les tendències penals del neoliberalisme ibèric evidencien una acusada tendència punitiva. La reforma del Codi Penal (CP) vol posar a dieta un subsistema penitenciari insaciable i, alhora, reforçar els dispositius per al control i l’exclusió permanent (“revisable”) dels ‘enemics’. Mentrestant, l’avantprojecte de llei per a la protecció de la seguretat ciutadana (LPSC) amenaça d’ampliar la repressió administrativa a cada cop més focus de conflicte social. Les dues reformes (CP i LPSC) perpetren un atac antidemocràtic a la dissidència, però també formen part d’una repressió que va més enllà del terreny penal: suposen un atac mortal contra drets i llibertats, alguns derogats ‘de facto’ i altres simplement impossibles de ser aplicats. El replegament de l’Estat en el terreny social va acompanyat, d’aquesta manera, d’un desplegament punitiu que barreja autoritarisme neofranquista i economicisme neoliberal.
Codi Penal i llei mordassa són dues cares de la mateixa reforma punitiva, dues reformes que –juntament amb el projecte de llei de seguretat privada i el regal classista per a grans delinqüents fiscals que suposen la LO 7/2012 i el RDL 12/2012, entre altres– confirmen una de les claus de l’ofensiva actual contra la mobilització social: el que no es castigui amb mesures penals, es corregirà per la via de la repressió econòmica o, en el pitjor cas, mitjançant una doble reacció punitiva consistent a castigar i recaptar. Sempre, això sí, mantenint fora de perill les delinqüents en majúscules. La dimensió quantitativa d’aquest càstig múltiple és tan important com els seus efectes qualitatius. (més…)
