Nou número de Solidaridad Obrera [361]. Disponible al sindicat

Editorial: NOU CURS. VELLS CANVIS.
Comença el nou curs amb una situació econòmica i política que s’eternitza fins a l’inimaginable. Reducció en els pressupostos de la Generalitat de 2.000 millons d’euros menys, en el que es una nova ronda de retallades que de forma més que sobrada superen amb escreix allò que el president de la Generalitat, anomenava el moll de l’ós de l’estat del benestar. Paral·lelament, a les Espanyes el grup popular impedeix la compareixença del president del govern espanyol per l’etern cas Bárcenas. Incompetències d’una casta política i econòmica que segueix fil per randa uns interessos totalment externs i contraris a les voluntats d’aquest poble.

S’argumenta que la sortida de la crisi econòmica, la qual ja dura més de cinc anys està a la cantonada. L’increment de les exportacions, la baixada de la taxa de cobertura, la reducció de l’apalancament del sector privat o fins i tot la disminució de la prima de risc del deute sobirà, si bé són magnituds macroeconòmiques que poden beneficiar a l’activitat econòmica, no sembla que repercuteixin molt possitivament en les condicions ni en els interessos de la nostra classe. La taxa d’atur segueix a uns nivells espectaculars, a la vegada que les condicions d’explotació en els centres de treball no sembla que hagi de disminuir. Més aviat tot el contrari.

De nou, el president de la CEOE, la patronal espanyola Joan Rosell, ha demanat noves mesures dirigides ha empitjorar les condicions de treball dels treballadors amb contracte indefinit. Noves mesures que suposadament disminuiran la taxa d’atur. Només falta recordar (com ja van dir fa uns mesos algun dirigent de la CEOE), la necessitat d’eliminar el Salari Mínim Interprofesional (SMI). El dogma liberal en la seva màxima expressió: reducció de costos laborals (salaris directes i diferits, indemnitzacions o complements salarials), increment de la flexibilitat interna en les empreses o reducció dels salaris indirectes, mitjançant la privatització de ja de per sí raquític estat del benestar. Ens volen fer creure, que empitjorant les condicions es contractarà més per part dels empresaris. Si bé això pot ser relatiament cert en les partides pressupostàries d’algunes Administracions Públiques, o en el cas d’algun treballador autònom o microempresa a l’hora de contractar algun treballador en algun moment determinat, la realitar acostuma a ser ben bé una altra. L’empresa, si no necessita el treballador, no el contractarà. Si el pot substituir o bé via millores tecnològiques (com es va fer amb la robòtica als anys 80 en el sector industrial o ara en els treballs administratius gràcies a certes aplicacions informàtiques) o bé millores organitzatives no dubtem que l’empresa ho farà. Si fruit d’una reforma laboral que permet abaratir sous o cambiar condicions de treball en benefici de l’empresa, no dubtem que l’empresa ho farà, i aquí és on està la major de les trampes, sense l’obligació d’haver de contractar nous treballadors, provocant simplement un estalvi en l’empresa. En definitiva, el que es realitza és un supossat incentiu a la contractació, fruit de teories liberals de curta volada en el mercat de treball, que plantegen en conclussió que l’empresa contractarà nous treballadors al reduir els seus costos unitaris.

Per altra banda, al reduir sous i no disminuir la taxa d’atur, el consum intern disminueix dràsticament. D’aquesta manera i de forma indirecta, una reducció continuada en la capacitat adquisitiva de la classe treballadora perjudica als comptes de resultats de una part gens despreciable del teixit productiu. Amb aquestes condicions, l’empitjorament constant de les nostres condicions de vida acaba afectant als seus propis interessos.

Més enllà del propi debat econòmic, la nostra organització seguirà actuant amb contundència durant els propers mesos per mantenir ben alts els objectius i interessos d’una classe que està sent derrotada a marxes forçades. El manteniment de drets i lluita en els llocs de treball seguirà sent una constant per part de tots els sindicats catalans de la CNT.

La crisi econòmica potser passi. El que hem de estar segurs és que l’enemic l’ha aprofitat per debilitar-nos encara més com a classe. Res tornarà a ser com abans, si és que el que hi havia era bó. Només lluitant i marcant-se com a organització on sigui possible véncer podrem ser el que abans fórem.

Contingut:

Sindical:

– Victòria sindical: Els informàtics de la secció sindical de CNT a AGITES aconsegueixen la readmissió.

– Campanya contra la reforma de les pensions.

– Vaga indefinida a l’educació a les Illes des del 16 de setembre.

Formació:

– Tot el que has de saber sobre hores complementàries i hores extres.

– Solidaridad Obrera proposa encetar el nou curs amb un cicle de debats.

Opinió: – Sobre el dret a decidir i l’acció sindical a l’empresa.

Anàlisi: – Recuperem les paraules.

Reportatge: – Marca Barcelona: Centenars de persones es queden sense casa al ser desallotjades de dues naus industrials al districte de Sant Martí.

Energia: -La reforma del miedo.