EL DELEGAT DE CNT ÉS READMÈS, I S’ACONSEGUEIXEN MILLORES EN MATÈRIA DE SEGURETAT I HIGIENE.
El mes d’abril d’enguany van ser acomiadades 107 de les persones encarregades de respondre a les trucades realitzades al numero de telèfon 061, el telèfon de les emergències mèdiques de Catalunya. Aquests acomiadaments implicaven una reducció del 36,64% de la plantilla en un servei tant delicat com ho és el d’enviar ambulàncies, metges d’urgència, etc.
La brillant decisió dels acomiadaments venia de la mà de l’empresa
Atento Teleservicios España S.A.U, filial de Telefònica, empresa
subcontractada per l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques
(SEM), i responia, argumenta l’empresa, a una reducció del nombre de
trucades com a conseqüència de la finalització de la GRIP-A. La
fal•làcia era més que evident: tot el que l’empresa va poder demostrar
en un ball de xifres que no permetia una contrastació seriosa, va ser un
descens màxim de trucades del 7,4% el mes de gener del 2010 respecte al
mateix mes de l’any anterior, i un descens del 17,34% respectivament
per al mes de febrer, unes dades que, de per si, expliquen ben poca
cosa. Aquesta era tota l’argumentació desplegada per l’empresa a l’hora
d’acomiadar al 36,64% de la plantilla. Fos com fos, la trista i, amb
aquestes xifres, predictible realitat va ser que el servei va quedar
sota mínims després dels acomiadaments, arribant a l’extrem de perdre’s
trucades, unes trucades que van quedar penjades i que mai sabrem sobre
quina emergència tractaven. Tot un risc per a la ciutadania, es pot dir
sense por d’equivocar-nos.
La Secció sindical de la CNT, davant la insòlita situació, va decidir
obrir conflicte amb l’empresa, i va ser l’únic sindicat que ho va fer,
presentant 13 denúncies judicials, realitzant nombroses concentracions,
assessorant als companys acomiadats, convocant una vaga, redactant
comunicats de premsa, i fins i tot ocupant el Departament de Salut. La
iniciativa de la CNT va rebre la col•laboració de la secció de CGT, que
va presentar una denúncia pels mateixos fets davant d’Inspecció de
Treball i que van fer acte de presència en algunes de les accions
convocades. La resta de sindicats (CCOO, UGT, i STC) van quedar
completament inactius. Tot i trobar-se amb un 36,64% de la plantilla
acomiadada, no tant sols no van realitzar accions ni van presentar cap
denúncia, sinó que ni tant sols van emetre un sol comunicat ni per a la
premsa ni per a la plantilla. Atento, per la seva banda, reconeixia
tímidament l’error quan, saltant-se la legislació en matèria de bossa de
treball recollida al conveni col•lectiu, no va tenir més remei que
recontractar a part de la plantilla (negant tots els drets adquirits per
antiguitat), amb la intenció d’evitar que es seguissin perdent trucades
i que l’escàndol arribés encara més lluny.
Inspecció de Treball no va trigar en assenyalar la evident desproporció
dels acomiadaments: Com ja s’ha dit, Atento, i per ordre i/o complicitat
del SEM, només havia pogut demostrar una reducció màxima d’un 17,34% de
trucades, el que feia que els acomiadaments fossin, a més
d’injustificats, completament desproporcionats. El jutge, passats uns
mesos (concretament aquest mes de setembre), donava la raó a Inspecció
de Treball quan declarava tots els acomiadaments improcedents al
considerar-los desproporcionats, alhora que deixava en mans del delegat
de CNT que havia estat acomiadat la possibilitat de triar entre la seva
improcedència i la seva la readmissió. El delegat ha optat per la
segona.
L’empresa ha fet efectiu el pagament del primer salari del delegat al
que s’ha vist forçada a readmetre, però ha fet explícit mitjançant un
buroxaf que no vol que el company es presenti al lloc de feina. Aquesta
decisió està en consonància amb la política que l’empresa segueix amb
els èxits de l’Anarco-sindical, èxits que intenta amagar sigui com
sigui, amb la voluntat que no serveixin d’exemple per a altres companys,
deixant, si cal, al delegat sindical sense feina però amb un salari que
es veuen forçats a pagar per ordre judicial. De fet, això no seria la
primera vegada que passa a Atento. A més, l’empresa ha decidit recórrer
la sentència en un nou intent desesperat de salvar-se del seu propi
desordre. També CNT recorrerà la sentència, però amb una voluntat ben
diferent, això és, demanant, com des d’un principi, la readmissió de
tots els denunciants.
A tot això cal afegir que el grau de pressió de l’Acció Directa de la
CNT exercida al llarg del conflicte ha desenvocat en les primeres
negociacions amb el SEM (tot i que no amb Atento, que malgrat els
avenços que CNT ha anat fent durant aquest últim any en diferents
aspectes, segueix entestada en la seva política de no reconeixement de
la secció, de no negociació, i de menyspreu cap al sindicat). En les
recents reunions, el SEM ha acceptat algunes de les reivindicacions de
la CNT en matèria de Seguretat i Higiene (neteja en llocs que no es
netejaven mai, renovació de material, correcta col•locació del cablejat,
etc.). Algunes d’aquestes modificacions requereixen de gestions per
part de l’empresa Atento. El SEM ha manifestat que forçarà a l’empresa a
complir-les encara que sigui contra la seva voluntat. Atento, per la
seva banda, i en la seva incomprensible política de simular que la CNT
no existeix, ha volgut fer creure verbalment i a través d’un comunicat
intern a la plantilla que aquestes modificacions han estat fruit de la
seva bona voluntat. L’estratègia d’Atento de fer passar com a acte de
bona voluntat allò que és en realitat fruit de la pressió no és nova. Ja
quan CNT, després de diferents mètodes de pressió, va aconseguir que el
plus d’idiomes es pagués correctament a la plantilla, l’empresa va
simular que havia estat la patronal qui havia pres la decisió de manera
desinteressada.
La Secció de CNT-061 valora positivament els avenços aconseguits, però
mantindrà el conflicte obert. L’acomiadament del 36,64% de la plantilla
és un acomiadament massiu i, per tant, ha de ser considerat un ERE
encobert, mai justificable, i menys basant-se en una reducció tant baixa
de la producció. Sota aquesta perspectiva, la secció de CNT entén que a
efectes legals i sindicals no pot acontentar-se amb res més que amb la
readmissió ferma de cadascun dels acomiadats i acomiadades. El
conflicte, per tant, segueix dempeus.
0 comentaris