Les organitzacions sindicals Confederació General del Treball (CGT), Confederació Nacional del Treball (CNT), Solidaritat Obrera (SO) i Coordinadora Sindical de Classe (CSC) ens reunim el passat 24 de juny a Madrid per valorar les respostes que, davant l’atac sense precedents que treballadors i treballadores estem sofrint per la política de retallades i pèrdua de drets impulsada pel govern i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats, hem d’oposar en un procés de lluita coordinada des de la unitat d’acció i de classe.
Les diferents organitzacions sindicals participants compartim el rebuig frontal a unes polítiques que, amb les successives reformes laborals, les retallades en el sistema de pensions, la reforma de la negociació col·lectiva i les retallades socials i en els serveis públics, pretenen, una vegada més, que siguin els treballadors i treballadores, i els sectors més febles de la societat, els qui paguin la crisi capitalista.
Compartim igualment la necessitat d’engegar una resposta comuna, que per sobre de les diferències, avanci cap a la unitat dels treballadors i treballadores en la mobilització i la lluita, comptant amb la participació de totes aquelles organitzacions sindicals, col·lectius de treballadors i moviments socials contraris a la política de pacte social i desmobilització impulsades des del sindicalisme institucional de CCOO i UGT.
Creiem necessari lluitar des de la ruptura amb un model sindical, que en els últims 30 anys ens ha conduït a successives pèrdues de drets, i que en aquest moment d’aguda crisi del capitalisme, ha demostrat la seva complicitat i la seva falta de voluntat i capacitat per donar una resposta als atacs contra la classe treballadora. Un model sindical que ha promogut un sindicalisme institucionalitzat, dependent de l’estat, dirigit a impedir la mobilització i la participació real de la classe treballadora en organitzacions sindicals autònomes i amb voluntat de lluita.
La reforma de la Negociació Col·lectiva, que s’està tramitant al parlament és, a més d’un nou i greu retallada de drets, una volta de rosca més per tractar de controlar la conflictivitat laboral i la lluita social, consolidant el *bisindicalismo institucional i el seu paper com a gestors de la crisi en favor dels interessis capitalistes, retallant encara més la capacitat d’acció d’altres organitzacions sindicals, i la llibertat sindical de treballadors i treballadores.
La reunió del 24 de juny és el primer pas d’un procés que en els propers mesos impulsi la mobilització des de reivindicacions comunes, debatudes i assumides pels treballadors i treballadores, amb l’horitzó d’una Vaga General amb capacitat d’enfrontar l’actual ofensiva i avançar en la conquesta de nous drets socials.
Els esdeveniments sorgits a partir del 15M han trencat amb el clima de passivitat previ i ens situen en un escenari de mobilització, sense precedents des que va sorgir la crisi, que ara ha de traslladar-se als centres de treball, situant les reivindicacions socials i econòmiques de treballadors i treballadores en el centre del debat públic, aportant a aquest moviment les eines necessàries per a la confrontació i la lluita en el terreny econòmic i laboral, complementant a les demandes socio-polítiques l’acció concreta contra el capitalisme.
La situació ens exigeix una resposta proporcionalment igual de contundent que les mesures que estem sofrint els treballadors i treballadores i per això considerem necessari no només continuar amb les lluites sindicals que duem a terme, sinó fer un pas que trenqui definitivament amb aquest model de sindicalisme institucionalitzat i generar un precedent en el qual siguem els sindicats de classe els qui comencem a marcar els temps des de l’acció ofensiva per aconseguir els nostres objectius.
0 comentaris