Crònica sobre la manifestació del dissabte 25-J. ( extret d' indymedia barcelona)
Eus aquí una breu crònica sobre els fets de la manifestació en solidaritat amb les preses i detingudes per l'Estat Italià.
La repressió que està assolint Itàlia els moviments socials
ha estat salvatge. Ja fa uns anys que va començar,però sembla
ser que retorna amb molta força. Centenars de detinguts i detingudes,
empresonaments, registres violents, tancament de pàgines web...
Autònoms, anti-autoritàires, dissidents o d'esquerra crítica són motiu de repressió. No obstant, el moviment anarquista i llibertari a Itàlia està essent especialment cruent
.Els acords en legislació anti-terrorista i política de seguretat d'Interior dels Estats Italià i Espanyol posa de manifest l'ajuda que es presten en matèria repressiva: informació sobre militants, organitzacions, alhora que comparteixen estratègies i praxis per a lluitar contra els diversos moviments socials.
La manifestació que va tenir lloc dissabte 25 de juny ha estat una prova de foc. L'Estat Italià ha mantingut una repressió molt forta contra el moviment anarquista allí, empresonant arbitràriament a tot un seguit de companys i companyes.Dissabte, per això, ens vam manifestar per a mostrar la nostra solidaritat amb els represaliats i alhora per a mostrar al nostre Estat que no passem per alt les agressions de l'Estat.
Els òrgans de l'Estat Espanyol, sabent tot això va desplegar un dispositiu policial completament desproporcionat. Envoltant primerament la Plaça Urquinaona de tal forma que per acostar-s'hi s'hagués de passar pel criteri dels agents. Fruït de tot això ja va haver-hi gent a la qual no se la va deixar entrar a la Plaça, a d'altres se'ls va exigir la documentació, etc.
Finalment la manifestació va partir d'una mica més amunt, però completament rodejada per policia. Els manifestants eren unes 300 persones, envoltades d'un cordó policial molt nombrós i seguit d'un parell d'helicòpters.
La manifestació es dirigí cap a Passeig de Gràcia, on un cop arrivats varem anar fins a la Vila de Gràcia. Arrivant a Gran de Gràcia, la pressió i l'assetjament policial va ser cada cop més agressiu fins al punt que la manifestació va quedar completament tancada com en una gàbia per barrots d'antiavalots de la Policia Nacional. Cascos, escuts, proteccions i porres amenaçaven i provocaven als manifestants, els quals havien deixat clar que aquella manifestació volia ser pacífica.Els manifestants dels extrems van arrivar al punt que semblava que anéssin gairebé agafats de la mà de la policia, degut a la proximitat en la que aquesta es trobava de les solidàries.
Arrivats a l'altura de Travessera de Gràcia, l'assetjament i les provocacions es van convertir en vexacions, acorralant a un manifestant entre la paret i els antiavalots, apartant-lo de les seves companyes. Aquest fet va provocar una gran tensió que va derivar en una petita càrrega policial.
Com a resposta es va fer un intent de volcar un contenidor davant de la policia, fet que es va contestar per part dels cossos repressors amb una segona càrrega aquest cop molt més contundent.
Aquests fets succeïen a la part del davant de la manifestació, on minuts abans la capçalera de la mateixa havia demanat pel megàfon que la Policia Nacional que hi havia enfront d'aquesta i pels laterals es col·loqués al final de la manifestació, amb la finalitat que es pogués desconvocar la manifestació.
No van ser ateses aquestes justes peticions. Els i les manifestants portaven des que es va entrar a la Vila una sensació de ser conduïts cap a una trampa ben premeditada. Somriures cínics i mirades cómplices dels policies donaven a entendre que quelcom s'estava gestant des de comandancia. El que havia de succeïr no va ser espontani ni fortuït, si no completament premeditat.
Però tornem als fets. Just després de la segona càrrega policial, els agents antiavalot de la part posterior lateral esquerra de la manifestació varen començar a carregar de forma completament injustificada. Tant sols amb la voluntat de fer mal, no de dispersar, ja que un grup de manifestants varen acabar acorralats entre uns bancs i els agents policials, els quals varen seguir colpejant amb les porres encara que les manifestants haguéssin acavat algunes per terra.Als crits de "No hay salida!!! No hay salida!!!" de part de les acorralades, no va ser atés per part de la policia.
La qual cosa demostra que la voluntat de la càrrega no era dispersar una manifestació que ja feia moments havia demanat per pròpia boca poder desconvocar-se.La manifestació es va dividir en dos grups, un que va seguir amunt i l'altre que es va escapar pels carrerons i per on va poder.A partir d'aquí l'assetjament de policia secreta va continuar. Destacar que el bloc de policia secreta era realment nombrós, i que caminant per Gran de Gràcia varen ser vists en una cantonada un grup que ocupava tot el carrer rient i enfotent-se dels manifestants. La qual cosa només prova la voluntat premeditada de fer mal a la manifestació.I així va ser.
La repressió a Itàlia ja la olorem des de casa nostre, els aires de la repressió arriven i aquesta manifestació ha estat la prova de foc que ha mostrar la voluntat i les praxis compartides entre l'Estat Italià i l'Espanyol.De com respongui la societat catalana i la de la resta de l'Estat davant la repressió s'imposarà d'una o altra manera la voluntat vexatòria dels poderosos.
Contra la seva repressió la nostra solidaritat.
Salut.